Un empresari de Blanes reclama 42.000 euros al Govern pels efectes de l'estat d'alarma al seu negoci

El Tribunal Suprem va celebrar el dijous la vista de quatre recursos presentats per petits empresaris de l’Estat contra la denegació per part de l’Administració de ser indemnitzats pels perjudicis que els van causar els decrets d’estat d’alarma als seus negocis. 

Un dels recursos va ser presentat per un empresari de l’oci nocturn de Blanes, que va al·legar el seu dret a ser indemnitzat amb 42.000 euros per les mesures adoptades pel Govern, amb mesures restrictives que no van ser avalades amb posterioritat pel Tribunal Constitucional. Durant la jornada també van celebrar-se tres vistes més d’empresaris afectats de Barcelona i Madrid.

L’advocat de l’Estat es va oposar a tots els recursos perquè entén que «encara que es poguessin haver fet les coses millor, les mesures van ser proporcionades» per protegir la salut de tota la societat i «evitar més morts». A més, va al·legar que estaven en la mateixa línia del que van adoptar pràcticament tots els països de la Unió Europea, motiu pel qual «l’Administració no té responsabilitat patrimonial». 

Per la seva banda, l’advocat de l’empresari de Blanes va assenyalar la «caòtica gestió normativa» realitzada pel Govern des dels primers moments de la pandèmia i va estimar que «si s’hagués fet cas a les primeres indicacions i alertes internacionals no ens trobaríem en aquesta situació». 

També va lamentar «l’extrema duresa de l’Advocacia de l’Estat, que s’oposa fins i tot a una demanada del seu client que «tan sols és de 42.000 euros quan altres empresaris estan reclamant milions d’euros». 

Pel que fa al lletrat de l’empresari d’una casa de subhastes de Barcelona, va aclarir que no qüestiona que les mesures fossin adoptades en benefici de la societat en el seu conjunt però va afegir que no van perjudicar a tothom sinó a alguns sectors, especialment als petits i mitjans empresaris que van veure paralitzada la seva activitat.

El representant d’un organitzador d’espectacles de Madrid va considerar que «la resposta dels països al començament de la pandèmia no va ser la mateixa i l’actuació de l’Administració espanyola no va ser prou ajustada per reduir la incidència del coronavirus tot i que Espanya sempre estava en les primeres posicions d’incidència del virus». 

Per això, entén que l’Advocacia de l’Estat no pot sostenir que es tractava d’una situació de força major per al·legar que no té responsabilitat patrimonial de l’Estat pels danys que les mesures als empresaris perquè «no era un esdeveniment tan imprevisible».

L’advocat de la responsable d’una botiga de roba a Madrid va incidir que «el Govern va actuar tard i va ocupar-se de transmetre a la societat una falsa tranquil·litat davant la situació que arribava». 

El lletrat de l’Estat va insistir que «l’Administració tenia l’obligació d’actuar en funció dels coneixements que es tenien llavors».

En últim lloc, l’advocat va recordar que a Espanya el primer contagi es va detectar el 31 de gener de 2020 i el segon el 10 de febrer, i que la declaració de la pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va tenir lloc l’11 de març, tres dies abans de la declaració de l’estat d’alarma. 

Milers de revisions

Entre el passat 21 de setembre i el dijous el Tribunal Suprem ha revisat 23 recursos (sis amb vista pública) dels com a mínim deu mil que s’espera que arribin a l’alt tribunal durant els pròxims mesos corresponents a reclamacions per danys i perjudicis d’empresaris de tot Espanya. 

En les sentències que el Suprem dicti d’aquests 23 casos revisats es fixaran els criteris jurídics per resoldre la totalitat dels recursos.