Detecten un enfonsament del terreny a la Selva pel descens del nivell dels aqüífers

El Govern català impulsa l’ús d’imatges de satèl·lit radar i tècniques d’intel·ligència artificial per analitzar l’evolució dels aqüífers, detectar-ne la sobreexplotació o la recuperació i prendre les conseqüents mesures. Ho fa a a través de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), adscrit al Departament de Territori, i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Aquesta tècnica ha permès detectar un lleuger enfonsament del terreny a l’estiu (de pocs mil·límetres), al Baix Camp o a la Selva, i una posterior recuperació a l’època hivernal arran de les diferents demandes d’aigua.

La directora de l’ICGC, Míriam Moysset, juntament amb experts d’observació de la terra de la institució, van exposar aquesta iniciativa durant un debat al Parlament Europeu organitzat pel grup Nereus, la xarxa de regions europees que fan servir tecnologies de l’espai.

La tècnica utilitzada per l’ICGC, i validada per l’ACA, fa servir imatges de radar obtingudes per satèl·lits del programa europeu Copernicus per mesurar el moviment de la superfície del terreny a Catalunya. Aquesta tecnologia pot mesurar moviments mil·limètrics des de satèl·lits que orbiten a uns 800 quilòmetres de la Terra.

A més, l’ICGC ha desenvolupat una metodologia basada en tècniques d’intel·ligència artificial que millora la interpretació de les mesures de moviment de superfície per a l’estudi de la dinàmica dels aqüífers.

Aqüífers amb més risc

Així, quan el terreny sobre un aqüífer s’enfonsa (fenomen anomenat subsidència), pot implicar una extracció d’aigües subterrànies per garantir les demandes consumptives (aigua per a usos domèstics o per al reg agrícola). En canvi, quan el terreny s’alça, pot implicar que l’aqüífer subterrani s’està omplint i recuperant els seus nivells, bé perquè s’han produït aportacions naturals o perquè s’han reduït les extraccions d’aigua. En aquest sentit, per encàrrec de l’ACA s’estan analitzant els aqüífers amb més risc de tot Catalunya, constatant els esmentats enfonsaments al Baix Camp o a la Selva.

La combinació de les dades de moviment de la superfície dels aqüífers i la informació sobre el terreny de l’ACA, com per exemple la localització de pous i la seva xarxa de sensors, facilita que hi hagi un seguiment acurat de la salut dels aqüífers de Catalunya. També és una eina més de les administracions públiques per poder impulsar les accions corresponents quan es detecti una sobreexplotació de les aigües subterrànies.