«Em costa d’imaginar que arribem a veure cervells trasplantats»

El 28 de setembre, la neurocientífica Sara Teller presenta el seu llibre Neurocuídate, a la biblioteca Ernest Lluch de Girona. Teller ens explicarà el funcionament del cervell i ens descobrirà les seves potencialitats i imperfeccions per coneixe’ns millor a nosaltres mateixos. El 10 d’octubre tornarà a la mateixa biblioteca per comentar el seu primer llibre, escrit amb Ferran Cases, El cerebro de la gente feliz

Quan diu que és neurocientífica, els homes li tenen por?  

He, he, la veritat és que quan ho dic, impacta una mica, sí.

Quina importància té el que passa a dins del cervell quan dues persones s’enamoren? El que importa és això, que s’enamoren.

Té la importància de permetre’ns saber com són les fases de l’enamorament, com apareix la dependència, el fet d’estar pendent d’aquella persona. Quan entra en joc la neuroquímica, el cervell canvia, i conèixer què provoca aquest canvi , quin és el procés que té lloc, és molt interessant.

Si les emocions també surten del cervell, això significa que el cor està sobrevalorat?

Les emocions no depenen només del cervell, sinó de diferents òrgans. Els diferents òrgans estan relacionats. Com respirem, com batega el nostre cor, el funcionament del cervell... tot té una connexió i tot té a veure d’alguna manera amb les nostres emocions.

Al cervell, tancat i aïllat a dins de la caixa del crani, l’afecta el que fem en el dia a dia? 

I tant, encara que sigui allà engabiat, en realitat tot el que fem l’afecta. També la manera com parlem i ens relacionem amb les altres persones.

Com el podem alimentar?

Com la resta d’òrgans, hi ha aliments que afavoreixen més el cervell que d’altres. El problema és que coneixem molt bé què li convé al nostre cos, però molt poc el que li convé al nostre cervell.

Què és el que més perjudica al cervell?

Depèn a quin àmbit ens referim, podríem referir-nos a moltes coses diferents. La mala alimentació l’afecta negativament, com per exemple els aliments que porten molt de sucre. L’estrès i la hiperactivitat del mòbil i les xarxes socials, l‘ansietat que poden provocar, estressen el nostre cervell i, per tant, el perjudiquen. Tot això és neurotòxic. Hi ha d’altres coses perjudicials, com ara no respirar bé, dormir poc o malament...

És curiós, es diria que les xarxes socials i els seus estímuls haurien de servir d’entrenament.

És positiu que el nostre cervell estigui estimulat i es mantingui actiu. El problema és l’abús, que és el que acaba provocant l’estrès. Un cervell sempre relaxat tampoc no és beneficiós, no és la seva naturalesa. Al final, el que ens fa que puguem desenvolupar-nos millor, és l’equilibri.

Parlem d’igualtat...o de desigualtat: són iguals el cervell d’un home i el d’una dona? 

D’entrada sí que s’observa alguna petita diferència. Però el que s’ha comprovat en estudis és que el que crea la diferència és, sobretot, l’educació. O sigui, el que crea diferències és la diferència educacional entre sexes. Les experiències que vivim, les relacions amb l’entorn, són el que crea més diferències.

Arribarem a veure trasplantaments de cervell?

És una cosa que, realment, ara mateix, em costa molt d’imaginar. De moment és inimaginable, no s’ha fet ni tan sols en animals.

Subscriu-te per seguir llegint