L'infern familiar de Carla: segrestada per la seva mare, el Suprem retira la custòdia al pare en favor d'una tia

En moltes ocasions la justícia ha d'intervenir en defensa dels menors mentre se solucionen disputes acarnissades entre els pares, però pocs exemples hi ha tan extrems com el de Carla -nom fictici-, una nena de 8 anys a la qual el seu pare no ha vist des que la parella es va trencar el 2019 i que segons la Fundació ANAR per a nens i adolescents en risc es troba en parador desconegut des del mes de març de 2022. Contra la seva mare pesa una ordre de crida i cerca i sengles procediments per sostracció de menors i desobediència, mentre que el pare, una vegada la justícia ha descartat la comissió d'abusos sexuals sobre la petita denunciats per la seva exparella, té encara pendents dos judicis per violència masclista.

La Sala civil del Tribunal Suprem ha entrat recentment en aquest cas per a solucionar l'assumpte de la custòdia, que ha estat concedida temporalment a la seva tia paterna sense esperar que es resolguin les qüestions penals. La mesura, no obstant això, no podrà dur-se a terme fins que la mare i la nena siguin "localitzades i restituïdes a l'acció de la justícia", segons es reconeix en la part dispositiva de la resolució a la qual ha tingut accés El Periódico d'Espanya, del grup Prensa Ibérica.

Segons el parer del Suprem, que va resoldre aquest assumpte el passat 20 de juny, la resposta ha de ser ràpida i motivada, no pot quedar "en la nebulosa de la incertesa", mentre que els experts en la matèria subratllen que la sentència té especial transcendència a l'hora de crear doctrina sobre assumptes com l'obstaculització de les visites i consolidació de falsa memòria en el menor.

Dia a dia en els jutjats de família

Des de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família la seva presidenta, Mariló Lozano, reconeix a aquest diari que un cas tan excessiu com el resolt ara pel Tribunal Suprem no és comú, si bé unes certes circumstàncies que es donen, com l'impediment per part d'un pare o una mare per al contacte dels menors amb el seu altre progenitor - el que qualifica de "maltractament psicològic"- o la interposició de denúncies a aquest efecte no deixen de ser habituals en els jutjats de família. El fet que un cas com aquest arribi al Suprem permet aprofundir en la jurisprudència sobre aquests temes.

La resolució, amb ponència del magistrat José Luis Seoane Spiegelberg, dona compte de la separació el 2019 d'una parella resident a Pozuelo de Alarcón (Madrid) amb una filla. La petita va quedar amb la mare, qui des d'abril d'aquell any va tractar d'impedir qualsevol contacte de la petita amb el seu pare i va aconseguir que no es fixés ni tan sols un règim de visites, en trobar-se l'home culpable en una denúncia per abusos sexuals a la petita que van ser totalment descartats per la justícia dos anys més tard. 

També es van interposar denúncies per maltractaments contra el pare que encara estan pendents de substanciar-se, amb indicis que no poden obviar-se una vegada ambdues han superat totes les fases processals per a arribar a judici, segons el propi alt tribunal. Mentrestant, la dona va escapar amb la petita a una ciutat del Llevant espanyol sense poder ser localitzada, per la qual cosa l'home va iniciar un procés que ha tingut com a conseqüència una ordre de cerca i detenció de la dona per delictes de sostracció de menors i desobediència.

Durant la tramitació de la demanda de divorci cada membre de la ja exparella va sol·licitar la guarda i custòdia de la nena i la fixació d'una pensió d'aliments que en funció de la capacitat econòmica de tots dos hauria d'ascendir a 1.200 euros. El pare va plantejar un règim de visites al qual la mare es negava en funció de les denúncies per abús i maltractament presentades.

La jutgessa de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Pozuelo de Alarcón va dictar sentència el juliol de 2021 atorgant la custòdia al pare després de tenir en compte els "factors de risc detectats en el context matern", si bé tots dos continuarien compartint la pàtria potestat. La pensió es va fixar en 200 euros i es va establir un règim de visites monitorat en un punt de trobada. 

"Influència negativa"

Aquesta decisió judicial mai es va veure complerta, ja que des del principi es va constatar "un comportament obstaculitzador" de la mare perquè el pare pogués comunicar-se amb la seva filla, fet que s'anava produint des que dos anys abans es va iniciar el procés judicial. Segons la jutge de família, es va constatar a més una "influència negativa" de la mare sobre la filla que els perits van concretar en una "alta probabilitat de consolidar una falsa memòria respecte de la suposada situació de victimització sexual denunciada", al que se sumava "l'excessiva sobreexposició de la menor a exàmens mèdics i psicològics per la mare".

La dona va recórrer en apel·lació a l'Audiència de Madrid, que va desestimar els seus arguments, i va acudir després al Suprem, i la situació actual és que es troba en parador desconegut i "amb possibilitat fins i tot de trobar-se a l'estranger".

Fiscal demana una solució excepcional

La posició de la Fiscalia, acolliment per la resolució del Suprem a la qual ha tingut accés aquest diari, implica imposar "solucions excepcionals que neutralitzin el mal que s'està causant a la nena per la situació a la qual s'ha vist abocada", la qual cosa requereix la cerca d'una alternativa a la guarda paterna o materna, mentre es resolen aquests procediments judicials. Es tracta de plantejaments ja validats per l'alt tribunal en diverses sentències des de 2013.

En aquest cas la mare va proposar a l'àvia materna, amb la qual va conviure després de la ruptura, mentre que el pare va optar per l'avi patern - catedràtic d'universitat i doctor en psicologia- o la seva germana, metgessa de professió, que té una filla, cosina de la menor, de la mateixa edat, amb la qual sempre va mantenir una excel·lent relació. La tia ha estat la persona finalment triada pels jutges.

La decisió d'atorgar la custòdia a la tia paterna operarà, segons resa la part dispositiva de la sentència, "una vegada que la mare i la nena siguin localitzades i restituïdes a l'acció de la justícia, havent el jutjat de determinar, en execució de sentència, com més aviat millor, el sistema de comunicació amb els progenitors, aliments, despeses i mesures derivades".

Des de l'associació d'advocats destaquen que el Suprem hagi valorat que per part de la mare es dona la impossibilitat d'exercir les funcions de progenitora custòdia. Les raons, segons l'alt tribunal, perquè "des del primer moment va impedir tota classe de contacte i comunicació del pare amb la seva filla, ha incomplert amb reiteració diverses resolucions fins al punt de sostreure's a l'acció de la justícia en haver fugit amb la nena, ha desarrelat a la nena del seu nucli afectiu i familiar, i l'ha acaparat de manera personal i exclusiva".

Afegeixen els magistrats, "a més de forma abundant", el mal psicopatològic susceptible de sofrir la nena, en desenvolupar-se, "sota la creença induïda per la mare, que el seu pare ha abusat d'ella, quan indicis racionals de tal classe no consten en l'exhaustiva investigació judicial portada a efecte amb pluralitat de proves practicades".

Un altre punt a destacar pels advocats especialitzats en família és que també s'estableixi en aquesta sentència que és tasca del jutjador apreciar l'existència d'episodis o indicis de violència de gènere, obtenir les oportunes conseqüències, i resoldre motivadament qualsevol limitació. El contrari lesionaria el dret a la tutela judicial efectiva, assenyalen.