Les algues marines poden ser la salvació alimentària

El canvi climàtic, les epidèmies, la violència, les guerres, etcètera. La llista pot arribar a ser molt més llarga, però amb aquests quatre conceptes n'hi ha prou per replantejar-se la vida i la manera com l'estem vivint. Cada vegada hi ha menys recursos naturals; què farem quan no n'hi hagi? I si ens endinsem en una guerra nuclear, què passarà? La veritat és que el context ha fet que diversos grups de científics hagin volgut investigar sobre què fer en cas de guerra nuclear i falta d'aliments. En l'estudi que han publicat a la revista Earth's Future, expliquen la resistència de les algues marines a l'hora de sobreviure i prosperar en oceans tropicals, fins i tot, després d'un desastre nuclear. 

L'informe de l'estudi ha estat fet per investigadors d'universitats nord-americanes, Filipines i per investigadors de l'Aliança per Alimentar a la Terra durant desastres.

Els investigadors van construir un model basat en l'alga Gracilaria tikvahiae, coneguda com a herba vermella. Utilitzant dades climàtiques d'un hipotètic hivern nuclear, van simular el creixement que experimentarien les algues en un escenari tan extremadament advers.

D'acord amb els resultats obtinguts, si esclatés una guerra nuclear i es disparessin milers de míssils al llarg del planeta, s'expulsarien a l'atmosfera 150 Teragrams (Tg) de sutge, cosa que bloquejaria la llum solar durant anys.

Però, tot i això, els investigadors van descobrir que encara quedaria prou llum solar perquè les algues realitzessin la fotosíntesi i creixessin. El carboni negre que romandria a l'atmosfera no impediria que sobrevisquessin.

Els Mossos localitzen 1.250 explosius de guerra en 12 anys a Girona

Alimentarien el 45% de la humanitat

Si s'habilités l'extensió necessària per produir-les, les algues marines podrien satisfer l'equivalent al 45% de la demanda mundial d'aliments després de només nou mesos d'una producció intensiva.

"Invertir en la construcció de granges d'algues marines podria prevenir la fam global en escenaris de reducció abrupta de la llum solar, evitant potencialment un nombre significatiu de morts per inanició", va declarar David Denkenberger, professor associat d'enginyeria mecànica a la Universitat de Canterbury (Regne Unit).

Un altre estudi recent, però, ofereix una perspectiva diferent sobre l'impacte d'una guerra nuclear i les nefastes conseqüències per a tota la vida al món, inclosa l'aniquilació de la vida marina.

Els autors van simular els impactes climàtics de les guerres nuclears entre els Estats Units, Rússia i l'Índia-Pakistan i van dir que el resultat seria un refredament global, amb el gel marí apoderant-se de nombroses comunitats costaneres.

La recuperació de l'oceà, segons aquest estudi, seria molt lenta: trigaria dècades a la superfície i centenars d'anys a les regions més profundes, i el termini arribaria als milers d'anys en aigües més fredes com l'Àrtic. A més, els investigadors assenyalen que els ecosistemes marins no només es veurien profundament pertorbats per l'impacte inicial d'una guerra nuclear, sinó que, encara es deteriorarien més amb el nou estat de l'oceà i impactarien en l'ecosistema global.

Un menjar nutritiu i saludable

Les algues marines sovint es mengen en amanides o com a embolcalls d'aliments secs. Són riques en proteïnes, minerals, vitamines, aminoàcids essencials i àcids grassos.

Michael Roleda, professor de la UP-MSI i coautor de l'estudi, va declarar al portal SciDev.net que després d'una guerra nuclear, les algues serien aptes per al consum humà. I això, malgrat que absorbirien naturalment els contaminants del medi ambient, però aquestes substàncies tòxiques es podrien reduir a nivells segurs.

"Per exemple, s'ha descobert que el processament post collita i la preparació prèvia al consum, com el rentatge i assecatge, la reacció enzimàtica i el bullit o cocció, entre d'altres, redueixen significativament la concentració de iode i metalls pesants a les algues"

Va manifestar

Per tant, la producció d'algues marines és un salvavides per a moltes famílies que viuen en comunitats costaneres pobres a països de baixos ingressos. Aquests organismes es mantenen protegits sota l'aigua i poden créixer més ràpidament que qualsevol altre cultiu agrícola conegut.

De fet, segons un informe del 2021 de l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació, la producció d'algues cultivades a Àsia va representar el 97% dels 34,7 milions de tones produïdes a tot el món. A més de consumir-se com a aliment, també s'empren com a additiu alimentari per a animals i cosmètics.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona