Ainara, la menor desapareguda a Màlaga, contacta amb la seva mare: "Mama, estic bé, només necessito temps"

La noia, desapareguda des del 5 de setembre, ha trucat després de la publicació de la seva alerta per desaparició

Ainara en una foto cedida per la família.

Ainara en una foto cedida per la família. / Cas Obert

Tamara Morillo

"Mamà, estic bé, només necessito temps". Ainara, la jove desapareguda des de fa tres mesos, després de no tornar al centre de menors on estava ingressada a Alhaurín de la Torre (Màlaga). Ha contactat amb la mare. "Dona'm un vot de confiança, només necessito temps".

Ha estat una conversa breu, explica Virgínia, la seva mare, però "almenys sé que la meva filla està bé". La noia ha transmès que necessita recuperar-se i ha insistit en alguna cosa, "no vull tornar al centre".

Ainara va desaparèixer el 5 de setembre passat després de no tornar al centre on estava ingressada (en règim semiobert) des de feia dos mesos. Passava un moment difícil i la seva situació a Alhaurín no era pas fàcil. "Dormia cada nit al sofà per no estar a l'habitació amb la seva agressora, una noia que no estava bé. Va avisar les monitores poc abans de marxar: 'si us plau, estic al límit, em suïcido o me'n vaig. I així ho ha fet...", explicava aquest mateix dimecres la mare.

"Ha estat la difusió generada en tants mitjans", tots els del grup Prensa Ibérica, al seu portal CAS OBERT, el que l'ha fet trucar". En aquests, Virginia feia una crida directa a la menor. "Que digués: Mama, no em busquis més. Estic farta..." "Un àudio, perquè li sentís la veu, o un vídeo, per veure-li la cara". "El meu temor és que la tinguin retinguda, drogada, coaccionada, que estigui contra la seva voluntat", explicava la mare.

Després de tres mesos sense contacte, Ainara ho ha fet. Ha trucat a la seva mare. "Insisteix que necessita temps, que confiï. La meva confiança la té, l'única cosa que jo vull és que la meva filla estigui bé. M'ha dit està cuidada, que menja bé, té un lloc per dormir i que hi ha més gent jove amb ella". Virginia respira, encara que la tranquil·litat arriba a mitges: "t'espero, filla. Les portes de casa meva estan obertes".