Els psiquiatres diuen que la mare de la Yaiza no tenia cap trastorn de personalitat

Els psicòlegs i psiquiatres de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) han assegurat aquest dimarts que la dona que va matar la seva filla de quatre anys el 2021 a Sant Joan Despí (Baix Llobregat) no té cap trastorn de la personalitat ni malaltia mental. Segons els seus informes, la dona tenia alguns trets de personalitat evitativa i depressiva, però res que alertés el seu entorn o fes pensar que podria matar la nena i després intentar-se suïcidar. De fet, han dit que els preparatius meticulosos del crim durant les setmanes prèvies evidencien que no estava desconnectada de la realitat, i que aquests preparatius la van tranquil·litzar davant les ideacions que el seu exmarit li volia prendre la filla.

L'acusada d'assassinar la seva filla a Sant Joan Despi era "manipuladora, narcisista i egocèntrica"

Ho han dit durant el cinquè dia de judici amb jurat popular a l’Audiència de Barcelona contra la mare de la petita Yaiza, que s’enfronta a presó permanent revisable per haver drogat i asfixiat la seva filla fins a la mort i després haver-se intentat suïcidar prenent psicofàrmacs.

Segons han explicat els psicòlegs i forenses públics, la dona no tenia antecedents psicològics previs. No obstant, han tingut en compte que el pare de la dona era alcohòlic i maltractava físicament la seva mare i que ella s’hi havia interposat més d’una vegada per impedir les agressions quan era adolescent. Això la va fer abandonar els estudis. Ja de més gran, amb els pares separats, va mantenir millor relació amb el pare que amb la mare, tot i que en separar-se del seu marit va anar a viure amb la nena a casa de la seva mare.

Pel que fa a les relacions de parella que va mantenir, han explicat que eren relativament normals, tot i que no van acabar bé i que ella mostrava certa dependència emocional. En el cas del pare de la seva filla, amb qui va tenir relació en dos períodes separats, han explicat que la relació va canviar quan va néixer la nena. Ella considerava que el pare sobreprotegia la filla i que dificultava la relació de la nena amb la família materna. De fet, la dona se sentia maltractada psicològicament pel pare de la seva filla, fins i tot després de la separació.

Respecte els fets, han dit que la dona els va relatar el crim amb certs detalls, sense deixar entreveure cap “empatia” pel patiment dels altres o un senyal de penediment explícit.

Així, els seus informes pericials conclouen que la dona no té cap trastorn de la personalitat o malaltia mental, sinó alguns trets de la personalitat que la fan més reservada, introvertida, metòdica i treballadora. Com a molt admeten certs trets de depressió menor, però diagnosticada després dels fets i que no confirmen que els tingués abans. A més, els trets que té són tant lleus i habituals que ningú més els va detectar prèviament tot i que duia 15 anys seguits treballant en un centre hospitalari. Que sigui reservada no implica que sigui depressiva, han dit. Igualment, consideren que té un grau d’impulsivitat baix però no sap adaptar-se a les adversitats i té l’autoestima lleugerament per sota de la mitjana poblacional.

Crim planificat, no impulsiu

De fet, el psicòleg forense contractat per la defensa de la dona, que es va entrevistar amb ella dos cops uns dos anys després dels fets, ha admès que el crim “no va ser un acte impulsiu, sinó planificat”.

Aquest professional ha dit que la mare i una companya de feina de l’acusada sí que li van recomanar que anés al psicòleg. Aquest psicòleg considera que la dona es creia el que deia i que aquests “deliris” la van dur a una decisió “desesperada”. Primer hauria pensat en suïcidar-se ella, però després hauria decidit matar també la nena. No obstant, l’acusació particular ha estat molt dura amb aquestes conclusions i li ha retret certes afirmacions poc fonamentades al psicòleg de part. Així, per exemple, li ha retret que digués que la dona va decidir matar la seva filla poc abans dels fets quan sabia de feia mesos que buscava a internet crims de pares contra fills. Aquestes recerques, segons el psicòleg privat, no suposen que planifiqués un crim similar.

El psicòleg també ha explicat que la dona li va dir que se sentia més “alleujada” quan feia aquestes recerques a internet i preparava el crim robant pastilles poc a poc del centre sanitari on treballava. Així, considera que quan va prendre la decisió de matar la nena, es va tranquil·litzar i ja no va expressar més el desconfort amb la seva exparella.

L’acusació també ha criticat el psicòleg per afirmar que la mare es mostrava penedida del crim simplement perquè l’explicava plorant, deia que no havia pogut fer el dol a la presó, somiava en la nena i hi pensava quan veia nens a la televisió.

La versió del psicòleg

Segons ell, la dona té trets de depressió major i un trastorn evitatiu, amb idees “delirants”, tot i que no psicòtiques, sobre el fet que el pare es volia endur la filla i separar-la d’ella. Això, li va fer percebre que l’única solució que hi havia era cometre el crim i suïcidar-se després, ha assegurat. En aquest punt, un dels psiquiatres de l’IMLCFC ha rebatut l’afirmació, assegurant que la ciència no admet que hi hagi deliris sense psicopatia. De fet, els forenses públics no li van detectar mai cap al·lucinació o deliri, sinó que simplement magnificava, exagerava, es queixava i era autocompassiva.

Forenses públics i psicòleg privat també han discrepat en el possible ànim de venjança. Mentre que els professionals de l’IMLCFC consideren que podria tenir-lo, el psicòleg de part considera que no volia venjar-se de l’exmarit, sinó que simplement va trobar una solució “desesperada”.

Prou pastilles per morir les dues

Prèviament, els metges forenses que van fer l’autòpsia de la nena han explicat que a la menor li van subministrar importants dosis de psicofàrmacs probablement a la nit i al matí següent la van asfixiar prement-li el coll amb les mans.

Respecte a les pastilles que va ingerir la mare després dels fets, han admès que si s’hagués trigat més hores a localitzar la nena morta i la seva mare inconscient, la dona podria haver mort per intoxicació.