Què passa si tenia dret a una herència legítima i no l'he rebuda?

La legítima és un aspecte important que cal considerar en una herència, tant si el mort ha atorgat testament com si ha mort sense testament

Bruna Segura

L'herència legítima és un aspecte important que cal considerar en una herència, tant si el mort ha atorgat testament com si ha mort sense testament. La legítima fa referència a la part de l'herència que els hereus forçosos tenen dret a rebre, i que no pot ser disposada lliurement pel testador. Els hereus forçosos són aquells que tenen dret a rebre una part de l'herència per llei, com ara els fills o el cònjuge. Si la víctima no ha atorgat testament, els hereus legals poden reclamar la seva part de l'herència.

A Catalunya, l'herència legítima és el 25% de l'herència total, cosa que equival a una quarta part del cabal hereditari. Això vol dir que els hereus forçosos tenen dret a rebre aquesta part de l'herència, independentment del que s'hagi establert al testament. A més, a Catalunya, els hereus forçosos no tenen dret a una part específica de la casa o propietat del difunt, sinó que poden exigir el pagament de la part corresponent del valor total de la casa o propietat.

Els hereus forçosos són aquells que estan contemplats per llei i tenen dret a percebre una part determinada del cabal hereditari. En primer lloc, els fills del mort són hereus forçosos. Si el testador no té fills, aleshores els pares del difunt seran legitimaris. En absència de descendents i ascendents, el cònjuge vidu té dret a la legítima. És important destacar que a Catalunya no es reconeix el dret dels avis com a legitimaris

És possible renunciar a la legítima

És possible renunciar a la legítima, però aquesta renúncia s'ha de fer després de la mort del causant. Un fill pot reclamar la vida legítima, però els progenitors no tenen obligació d'acceptar-ho. En cas d'accedir a la petició, el progenitor haurà de materialitzar-lo mitjançant una donació en vida. Les donacions en vida es consideren avenços de l'herència a la mort del titular.

En vida del causant, no hi ha un dret de reclamació de la legítima. Si els progenitors no accepten la reclamació de la legítima per part d'un fill, no té dret a rebre-la en vida del causant. En cas que el fill consideri que ha estat desheretat injustament, pot intentar impugnar el testament davant dels tribunals. Tot i això, haurà de presentar proves que demostrin que s'han vulnerat els seus drets com a hereu legítim.

En cas que el fill consideri que ha estat desheretat injustament, pot intentar impugnar el testament davant dels tribunals

La legítima es calcula en funció del grau de parentiu amb el difunt i varia segons la comunitat autònoma. En general, els fills tenen dret a una part igualitària de la legítima, que acostuma a ser un 25% dels béns.

Deu anys per exercitar el dret

Si tenia dret a una legítima i no l'ha percebut, pot acudir als tribunals en defensa dels seus interessos. La llei indica que disposa d'un termini de 10 anys per poder exercitar-la. La legítima és la porció o part de béns que reserva la llei per als hereus forçosos, per la qual cosa el testador no en pot disposar. Si la preterició és intencional, l'hereu legal pot reclamar la legítima que li correspon encara que no tindrà dret al terç de millora. El pagament de la legítima pot tenir repercussions fiscals.