Ple sense «precedents» a Girona amb la presentació de l’informe anual del cronista

L’Ajuntament de Girona va viure aquest dilluns a la tarda un ple sense «precedents», ja que per primera vegada el cronista oficial de la ciutat Joan Boadas, es presentava a la sala de plens per explicar l’informe anual de les actuacions que va fer durant l’any 2023. Boadas va prendre possessió del càrrec el setembre de l’any passat, però els seus predecessors mai van fer un acte similar a aquest. Per això, durant els últims dies es va preguntar «com havia de ser i quin contingut havia de tenir» aquest primer informe, tenint en compte la seva «transcendència».

Durant l’any passat es va encarregar al cronista fer diferents informes. El que més destaca és el que va fer perquè l’Ajuntament estudiés recuperar la denominació històrica del topònim de la Torre d’Alfons XII i que se li va atorgar el nom de Torre de la ciutat. Tot això, davant una petició que va fer un veí de la ciutat. També va fer un informe sobre l’escut de Girona i sobre les relacions històriques entre Girona i la ciutat mallorquina de Manacor. 

A part, va participar, el 16 d’octubre, en l’acte d’homenatge al president Lluís Companys per commemorar els 85 anys de la col·locació de la primera pedra a l’escola Prat de la Riba. Pel que fa als textos publicats en «qualitat de cronista» va remarcar els pròlegs als llibres Girona Monumental, de Joaquim Nadal, El Claustre. 40 anys i Biografia artística de Josep Bosch Puy, Piculives (1937-1998), de l’autora Glòria Granell Nogué.

Com a antic arxiver de la ciutat durant més de trenta anys, Boadas va fer valdre la importància dels arxius. «Girona és una ciutat d’arxius», una frase que repeteix molt sovint, i va afegir que «aquest ingent patrimoni documental, que configura el nostre ADN social, requereix ser preservat, gestionat i posat a disposició del conjunt de la ciutadania». 

Més enllà d’això també va remarcar la importància dels museus de la ciutat. «No són tantes les ciutats que amb una població com Girona, que fa poc que ha superat les 100.000 persones censades, puguin acreditar l’existència de 7 museus que conserven, gestionen i difonen un patrimoni que hem de qualificar d’excepcional». A més, va destacar les troballes arqueològiques fetes aquests últims mesos a Girona. Entre totes, va insistir amb la de la Casa Pastors i en què pugui ser un espai «obert a la ciutadania».

Diferents propostes

En tot cas, i tot i que no era la «finalitat» de l’informe va detallar algunes propostes. La materialització del nou Arxiu de Girona, cosa que «sembla imminent» va ser la primera, seguit de la demanda a les administracions d’establir una política pública que garanteixi la preservació a llarg termini de la documentació digital. També va demanar més pressupost pel programa «Girona Museus», la «molt necessària» creació d’una sala de reserva mancomunada que permeti una millor conservació i gestió de les peces, objectes i obres que cal custodiar i que no tenen cabuda a les sales d’exposició dels respectius museus i reduir la complexitat dels procediments i les tramitacions administratives pels equipaments. 

Les diferents formacions polítiques van agrair el discurs del cronista. En aquest sentit, el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats, va dir que l’informe servia per «prendre consciència i trobar complicitats per destinar encara més recursos a aquestes necessitats que ha fet referència».