S'anuncia el retorn del sinistre virus de la grip A amb deu persones mortes al Regne Unit i dues a Catalunya, totes elles amb patologies prèvies. Les multinacionals farmacèutiques es freguen les mans de satisfacció davant la possibilitat d'augment de vendes d'antivirals. Certament, val més curar-se en salut però si l'Organització Mundial de la Salut (OMS ) actués amb més independència de criteri potser s'estalviaria haver d'entonar el mea culpa per un excés de zel en la vacuna de la grip del porc, com va succeir en anteriors hiverns.

Qui no recorda malalties provocades en éssers humans per culpa de gens mutants que s'han desenvolupat prèviament en animals? L'àntrax, el mal de les vaques boges, la grip aviària o el nou virus dels porcs en són un exemple.

Ara bé, quantes persones han mort d'aquestes infeccions? Segons estadístiques de l'OMS, d'àntrax hi va haver 22 persones infectades amb 5 morts l'any 2001. A partir d'aquesta data no es va comptabilitzar cap més mort i la malaltia es va esvair misteriosament. Pel que fa a la grip aviària, des del 2003 s'han detectat 510 casos amb un total de 303 morts i de la grip del porc són uns 622.482 els afectats amb 18.449 morts.

És veritat que són xifres que provoquen intranquil·litat, però no arriben ni de bon tros als 2,8 milions de morts per sida o als 1,3 milions de morts per accidents de trànsit l'any 2009 o al mig milió de morts de grip comuna. Per què, doncs, es bombardeja la gent amb notícies aterridores?

És una actitud miserable escampar temors que indueixen a incrementar el sentiment d'inquietud i de commoció psicofisiològica. La intranquil·litat és una manera de recordar l'espectre de la mort, la misèria, la soledat, la ruïna, la dissort i el desengany. Cos i esperit, acovardits, accepten qualsevol imposició un cop perduda la capacitat de reacció i hom se sent tenallat i emmordassat, presoner de si mateix.

Els governants i els poderosos saben el paper que juga la por a l'hora de vèncer voluntats, afeblir postures i guanyar batalles. En definitiva, atemorir la gent per aconseguir avantatges, imposar condicions draconianes i assolir acords que, sense el temor, no serien mai acceptats.

Per tot plegat, s'ha d'estar a l'aguait i no deixar-se ensarronar pels falsos predicadors, pels profetes de la desesperança, pels endevinaires de la mala sort i pels agitadors de desastres. Sense perdre l'oremus, s'ha de qüestionar qualsevol notícia que intenti enverinar la convivència, crear barreres entre la gent i fomentar un ferotge individualisme que miri de reüll el veí, receli del desconegut i exclogui comunitats senceres.