Nits tòrrides i sequera general

La Mila esbufega i diu: «Dels creadors de Només tinc ganes de plorar i de Pariràs amb dolor, ara arriba Nits tòrrides i sequera general». La mirem sense entendre res, fins que la Júlia ho capta: «Fogots, no?» La Mila torna a esbufegar, posa els ulls en blanc i assenteix amb el cap. Ens posem a riure. «No, no, de què rigueu? –ens renya–. Que totes les putades ens passen a nosaltres! La regla, el mal d’ovaris, el mal humor, els pits inflats, les ganes de plorar, l’ànsia per menjar guarrades, quedar-nos prenyades, que sí, que és molt maco portar una vida a dins i tot això, però ja no us en recordeu de les nàusees matinals? De com et canvia el cos? Dels dolors del part? De que un metge et fot un tall a baix sense preguntar? Dels punts? De les mastitis? De les nits sense dormir? I quan et penses que t’arribarà l’alliberament, resulta que la menopausa no és aquella mena d’estat zen que ens havien promès, sinó que és una altra cursa d’obstacles! Osti, que no hi ha dret!».

És curiós: fa dies que penso en el mateix. M’he adonat que, darrerament, amb moltes dones de la nostra edat, la premenopausa i la menopausa és un tema recurrent. Perquè li comencem a veure les orelles al llop, i temem que serà ferotge i que no ens tractarà bé.

A mi, dic, el que m’emprenya és que, per molt injust que sigui, no ens podem queixar a ningú. «Què fem? Interposem una denúncia contra la natura per discriminació? És que no hi podem fer res: és el que hi ha», em lamento.

«I una merda –salta la Mila, que està guerrera–. Segur que alguna cosa s’hi pot fer. No em crec que no hi hagi cap fàrmac que no pugui solucionar tot això que ens ve a sobre». I enumera, com una experta en menopausa: «Els fogots, la sequedat –no només vaginal, noies! Que ens assequem per tot arreu! Sequedat d’ulls, de boca!, remarca–, la fatiga, el dolor en la penetració, la manca de desig, els quilos acumulats, el colesterol...». La Victòria s’hi abona: «Cert. Si això els passés als homes, ja hi hauria una pastilla màgica que ho arreglaria tot».

Els dono la raó. «I a sobre, apetxugar les dues coses alhora: la regla i els fogots! A veure, o una cosa o l’altra, no?», remugo. I aguantar totes aquestes happy flowers d’Instagram i TikTok que et venen la menopausa com si fos una etapa fantàstica!, segueix la Júlia. I passar del «què, que tens la regla?» a l’«aquesta està menopàusica», continua la Victòria. I veure la incomoditat dels homes quan treus el ventall perquè et cremes per dins, assenyala la Mila. I els canvis d’humor, que són pitjors que els que tenim quan tenim la regla! I sopar un iogurt i engreixar-te tres quilos! I que et caiguin els cabells i et quedis mig calba! I que no se’ns permeti ser calbes! I que sembli que fer-ser vell sigui una maledicció i vulguem ser eternament joves!

Quan ja hem exhaurit el llistat de greuges, ens mirem. Tornem a omplir les copes de vi i la Júlia ho remata: «Pel que ens queda per patir, estimades. Si ho passem juntes, segur que serà més divertit».

Subscriu-te per seguir llegint