El vincle trencat

El padre presentava en societat Florian Zeller, un cineasta amb una habilitat poc convencional: mostrar la família i les relacions entre pares i fills des del prisma del dolor. A partir d’un home que emmalaltia d’Alzheimer, era una arriscada aproximació a l’absència de memòria, al trencament de les relacions afectives i a les lloses que comporta l’amor quan aquest s’aboca a una imminent extinció. El film, que va donar un inapel·lable Oscar a Anthony Hopkins, era tan difícil de mirar com magistral en les seves fites. El mateix es pot dir de El hijo, en què Zeller, partint de la seva obra teatral, aborda de nou la paternitat però aquesta vegada centrant-se en les trencadisses que emanen d’un fill i les seves nombroses peculiaritats. El protagonista, Peter, és un home d’èxit que ha reconstruït la seva vida després d’un matrimoni fracassat que ha marcat per sempre la seva gestió de les emocions. S’ha tornat a casar amb Emma, amb qui ha tingut una criatura i que entén millor que ningú les rèmores que arrossega. Tot canvia quan la seva exdona reapareix a la seva vida amb el seu fill adolescent, Nicholas. Peter havia renunciat a tota connexió amb el noi, que té molts problemes per comunicar-se amb els altres i una personalitat conflictiva que ha provocat, entre moltes altres coses, que l’expulsessin del seu institut. La convivència amb Nicholas reobre velles ferides i, el més important, posa al descobert unes inseguretats de Peter que posen en perill les virtuts de la seva nova vida.

El hijo és una pel·lícula molt dialogada que no menysté el poder de les subtileses de la posada en escena i és un drama molt poderós que aconsegueix incomodar per la seva frontalitat. S’hi parlen de temes poc tractats a ka pantalla, i de la mateixa manera mostra situacions que ens interpel·len i sovint poden semblar extremes. Però aquí resideix la genialitat de Zeller: aconsegueix que et replantegis molts punts de vista, que repensis molts aspectes de la teva pròpia vida i que els problemes de relació amb l’entorn adquireixin un altre significat.

Un dels principals al·licients és el planter d’intèrprets, format per uns extraordinaris Hugh Jackman, Laura Dern, Vanessa Kirby, Zen McGrath i Anthony Hopkins. La música és de Hans Zimmer, en un dels treballs més intimistes de la seva carrera.

Subscriu-te per seguir llegint