La tramuntana i la sequera empenyen el primer gran foc de l’any

El primer gran foc de l’any ha deixat un balanç d'hectàrees de superfície forestal cremada al cap de Creus. El foc es va declarar al voltant d’un quart de dotze de la nit de dilluns a Roses, que va viure una nit d’angoixa veient com les flames avançaven ràpidament impulsades per la tramuntana -hi va haver ràfegues de més de 100 quilòmetres per hora- sobre un terreny molt sec. Les primeres investigacions dels Agents Rurals apunten a una crema agrícola mal apagada com a possible causa.

El foc al parc natural empordanès és un dels primers estralls que han d’atribuir-se a la sequera, que afecta amb especial gravetat la comarca. A causa de la falta de pluges, sobrava combustible a la zona: la vegetació està tan seca que les flames es van propagar a una velocitat inconcebible en ple hivern.

Gran incendi forestal a Roses

Veure Galeria

«Ara mateix no hi ha cap situació que ens preocupi, però com en tot incendi, fins que no estigui apagat i extingit sempre hem d’estar atents», va explicar el director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Joan Delort poc abans que a les vuit del vespre es donés l’incendi per controlat.

Delort també va augurar una temporada d’estiu complicada. «Els pròxims mesos apunten a ser molt desfavorables», va dir. La llarga sequera que arrosseguen diverses zones del país genera un important estrès hídric en la vegetació i això pot provocar que, encara que plogués amb intensitat el mes d’abril, no acabi «compensant». «Ens estem preparant i mentalitzant per una campanya d’estiu que pot ser molt dura», va admetre Delort.

Laia Cañigueral, delegada de Girona, va recordar que el Parc Natural de Cap de Creus -al recinte del qual pertanyen gran part de les hectàrees calcinades- ha sofert una «ratxa seca de 80 dies consecutius». Això significa que durant cap d’aquestes 80 jornades ha plogut més de cinc litres per metre quadrat, la quantitat que els especialistes consideren mínima per a combatre la sequedat del terreny. «La vegetació està molt estressada», va confirmar Ponç Feliu, director del parc, que va afegir que no recorda un episodi d’escassetat d’aigua tan prolongat en els mesos d’hivern.

«És una ratxa anòmala, massa llarga», va lamentar. «Aquí no hi ha arbres perquè els focs són recurrents, gairebé tot el parc natural és massa arbustiva, però plantes com la garriga o el bruc presenten un gran estrès hídric», va detallar Feliu. Quan pugen les temperatures, algunes d’aquestes plantes es despullen de les fulles i enfonsen les seves arrels en la terra, són estratègies defensives que els Agents Rurals detecten i usen per a mesurar el grau de sequedat vegetal i elaborar els mapes de risc. El perill d’incendi ja era molt elevat al parc natural aquest estiu. Llavors un altre foc, declarat el 17 de juliol, va acabar calcinant unes 400 hectàrees. Però això d’aquest 21 de febrer preocupa més perquè ha cremat la mateixa superfície de terreny però a l’hivern.

I podria haver estat pitjor: el front més actiu de les flames va acabar extingint-se en part perquè el vent el va empènyer cap a la mar. Les condicions meteorològiques de l’endemà, amb un sol radiant i un vent que va continuar bufant en les cotes més altes fins al cap del migdia, tampoc van ajudar. «Ha estat un còctel perfecte», va raonar Feliu assenyalant que la sequedat del terreny combinat amb la tramuntana, una aliada del foc que està darrere dels sinistres més greus que ha viscut el Empordà, com el foc que va abrasar més de 10.000 hectàrees en 2012 i va matar a quatre persones. En la mateixa línia, el Cap de la Regió d’Emergències de Girona, Jordi Martín, apuntava «que no és el mateix un incendi que comenci de nit, amb tramuntana i després de 80 dies de sequera».

L’incendi va obligar a ordenar el confinament d’una quinzena de veïns que viuen en residències escampades per la cala Montjoi i la cala Jòncols. No obstant això, l’alcalde de Roses, Joan Plana, va explicar que la restricció de moviments va finalitzar per a tots els afectats a última hora del dia. També els amos d’habitatges que no es trobaven en la zona quan es va declarar el sinistre, i als quals es va impedir l’accés per motius de seguretat durant tot el dia, van poder accedir a les seves propietats. La família de tres membres que va ser evacuada -les úniques persones desallotjades i que van passar la nit en un hotel facilitat per l’Ajuntament- va rebre així mateix permís per a tornar a casa.

Segon foc important de l’hivern

Aquest foc arriba 20 dies després que se’n produís un altre a l’Alt Empordà, en aquest cas a Peralada i a tocar de la Muga. Un foc que va destrossar unes 32 hectàrees. Un primer incendi d’hivern important que ja va posar en alerta els Bombers, que van avisar que podia haver-n’hi de nou amb la situació de sequera amb la que es troba el territori.