«Albera Sense Frontera» ja suma uns 1.500 associats

El dissabte 1 d’octubre es va presentar l’associació «Albera Sense Frontera» a Espolla. Una entitat constituïda a Banyuls de la Marenda amb l’objectiu d’aconseguir l’obertura dels passos de frontera tancats des del gener de 2021. L’acte va comptar amb la participació de Carles Lagresa, batlle d’Espolla; Pere Becque, President de l’associació i Jean Paul Mallach, assessor de l’entitat.

Es va fer un repàs de l’impacte econòmic i social de la situació i de les accions realitzades, des del tancament de les carreteres, tant a nivell polític com reivindicatiu amb participació popular. Però sobretot es va explicar la situació actual i les properes accions, amb la demanda d’obertura al Prefecte dels Pirineus Orientals realitzada el 4 d’agost passat i la possibilitat de portar el tema als Tribunals.

Resposta de França

Precisament aquest 4 d’octubre acaba el termini de dos mesos que la Prefectura té per respondre la demanda presentada. I, en cas de negativa, s’inicia la possibilitat de presentar una denúncia al Tribunal Contenciós Administratiu de Montpeller. Opció sobre la qual ja s’està treballant.

Més enllà de presentar-se davant el Tribunal també es va anunciar que pel proper 29 d’octubre hi ha previst realitzar una trobada de càrrecs electes de les dues vessants de l’Albera, dalt el Coll de Banyuls: alcaldes, diputats, senadors i responsables polítics per expressar la seva oposició a una situació que té un greu impacte, especialment entre els pobles més propers.

Durant l’acte es va oferir la possibilitat als assistents de fer arribar una postal personalitzada al mateix Prefecte, exigint l’obertura dels passos, i d’adherir-se a l’associació Albera Sense Frontera que aquesta setmana ha arribat gairebé als mil cent associats.

La Prefectura de la Catalunya Nord va anunciar el gener de 2021 que es tancarien diversos passos fronterers entre Catalunya Nord i Sud el gener de l’any següent. en concret es tracta del Coll de Banyuls, el de Costoja, el de la Manrella, el Camí d’Aja (entre Palau de Cerdanya i Puigcerdà), i la carretera de la Vinyola Enveig.

El motiu que es va al·legar va ser la lluita antiterrorista.

La decisió va generar un rebuig popular i de les autoritats dels pobles del voltant. A banda de l’afectació a les economies també suposava inconvenients per la mobilitat.

La prohibició de pas no afecta a les forces de seguretat interior, els serveis de socors, el personal mèdic, i els vehicles de manteniment viari, però els pobles es van queixar que afectava els serveis d’emergència. Alguns dels passos es van obrir més tard.