Port Natura defensa la legalitat de la seva activitat a la desembocadura del Fluvià

«Les activitats que es realitzen són compatibles amb l'ús urbanístic del port esportiu i quan ha estat necessari s'ha comunicat el seu exercici a cada administració competent conforme estableix la legislació.

L'activitat és la del lloguer d'amarraments i l'aparcament de vehicles. També des de la temporada passada s'instal·la un quiosquet que ha vingut a substituir al que va estar col·locat des de l'any 1993 en la parcel·la confrontant amb el port, la qual ja és domini públic i forma part del Parc Natural. Aquest quiosquet té una grandària de menys de la meitat de l'autoritzat pel Servei del Litoral en el confrontant domini públic.

L'únic expedient obert ho ha estat pel Servei del Litoral i en el mateix no consta cap denúncia de IAEDEN, només una petició d'informació del 16·12·21 en la qual aquesta organització exposa que en els terrenys que ocupa el port no es pot desenvolupar cap activitat segons sentència judicial, la qual cosa és fals i seria contrari a dret.

Es diu que la propietat ha tancat el camí del Joncar i que aquest és de titularitat pública, la qual cosa també és fals perquè la totalitat dels terrenys que conformen el port són de titularitat privada. L'any 2021 es van instal·lar unes barreres automàtiques per al control i cobrament de l'aparcament. Es tracta d'una activitat complementària que es porta fent en el port des que es va construir, i per al seu cobrament la mateixa està subjecta al règim de comunicació, que es va efectuar.

En el Pla General de Sant Pere Pescador, aprovat definitivament l'any 2001, la plataforma del port va ser classificada per l'administració per a realitzar una edificació turística. I això perquè s'havia detectat que s'estaven aixecant bungalós il·legals en alguns càmpings de la badia de Roses i succeeix que aquest port ocupa els únics terrenys no inundables entre Empuriabrava i Sant Martí d’Empúries, a causa de la seva cota d'elevació superior gràcies als seus dics de defensa, per la qual cosa es va decidir que tal oferta turística s'havia de donar únicament en el port. 

El 6 de febrer de 2003 el Conseller de Territori, Sr. Felip Puig, va dictar una resolució estimant un recurs d'alçada de IAEDEN contra la publicació del Pla General. Amb aquesta resolució es va suprimir l'edificació turística sense esmentar al port. El 20 de desembre de 2012 el Tribunal Suprem va dictar una sentència en el fonament de dret de la qual setè es declara que la resolució del Conseller no va modificar o va revisar el planejament perquè li ho prohibia l'article 107.3 de la Llei del Procediment Administratiu Comú. 

La Generalitat manté la capacitat legal de suprimir l'edificabilitat excepte una petita part que li correspon al port per tal ús, però ha d'indemnitzar per l'edificabilitat que suprimeixi. Aquesta propietat encara no ha pogut fer valer el pronunciament de la Sentència del Tribunal Suprem i està en aquesta tasca. I està disposada a donar facilitats a la Generalitat perquè la indemnització es compensi amb nous terrenys per a generar diferent activitat econòmica.

Durant tot aquest temps s'han edificat centenars de bungalós il·legals, que el IAEDEN no denúncia i aquesta part sí, per la qual cosa s'han obert diversos processos judicials, també en la jurisdicció penal».