OPINIÓ

Josep Ferrer, l’alcalde de Castell

La platja de Castell

La platja de Castell / David Estany/Arxiu

Francesc Sánchez Carcassés

Evidentment, Palamós devia un reconeixement a l’exalcalde Josep Ferrer i Figueras. Fa poc més d’una setmana el plenari de l’ajuntament va acordar la concessió a títol pòstum de l’Escut de Solapa de la Vila, en la modalitat d’or.

Josep Ferrer va ser alcalde des del març de 1985 fins al novembre de 1996. Tot i que havia anat en els darrers llocs de les llistes de Convergència i Unió en les primeres eleccions locals de l’any 1979, va acabar com a regidor de cultura i turisme suplint les nombroses dimissions del primer govern de Josep Parals. El 1983 ocupà el segon lloc darrere del fins aleshores alcalde.

Poca gent podia suposar que el trencament de la coalició d’esquerres PSC, ERC i PSUC, que havien pactat a tres bandes, provocaria tan aviat, un sobtat canvi d’alcalde. Un seguit de circumstàncies i casualitats propiciaren que un senzill i afable perruquer, nascut a Verges, substituís a Parals que, enfrontat amb Convergència només duraria 9 dies com a relleu del carismàtic metge d’ERC, Francesc Dalmau.

Totes aquestes coincidències varen facilitar que, Ferrer, de tarannà cordial i planer, es convertís, de cop i volta, en l’alcalde de l’esperança, segons, la portada del mes d’abril de la revista local, Proa.

Segur que posats a fer balanç trobaríem ombres en la seva gestió. Tot i això, en el ple d’aquest mes de març, tots els partits van destacar, unànimement, la seva trajectòria amb projectes com l’obertura de l’avinguda de Catalunya, el desenvolupament urbanístic d’aquest sector, l’estadi municipal de futbol, el pavelló a la zona del "Pla des pla" o el suport a la creació dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.

Però, Ferrer, que ens va deixar la matinada del 6 març a l’edat 82 anys, serà recordat, sobretot, per convocar el referèndum que va protegir el pla i el paratge de Castell l’any 1994. La consulta popular demanada amb insistència per la plataforma popular «Salvem Castell» va tenir un resultat prou clar, quasi el 70% dels participants van votar «no» a un projecte d’urbanitzar castell que preveia la possibilitat, segons el Pla general d’ordenació Urbana, de construir 389 habitatges en un dels darrers indrets verges de la costa,

D’aquesta manera, el consistori inicià els tràmits per requalificar-lo i incloure’l dins el Pla d’Espais d’Interès Natural. El camí per la seva preservació, però va ser molt més llarg del que es podia suposar. Ferrer no va seguir les directrius marcades per la Generalitat.

Els propietaris dels terrenys, molt introduïts en el sector de negocis del seu partit no li van perdonar l’atreviment, ni la indisciplina i va ser el final de la seva carrera política.

Sap greu que hagi calgut esperar al seu traspàs per elogiar la seva valentia i que no es trobés un millor reconeixement en els protocols municipals que un Escut de solapa, encara que sigui d’or, que no podrà lluir.

Segurament per això cada vegada que tinc la sort de passejar per Castell penso que seria una bona iniciativa situar en algun lloc del paratge una placa que recordés la tasca, constant i indispensable, de la plataforma «Salvem Castell» i la gosadia de la persona que, saltant-se totes les directrius de partit, va convocar el referèndum, convertint-se en un alcalde crucial i decisiu en la història de Palamós i la Costa Brava.