El Govern diu que la notificació del procés de retracte de la base Loran no va fer-se «com pertocava»

La Generalitat presenta recurs d’indefensió perquè el jutjat va enviar la citació a través de correu electrònic a un treballador que estava jubilat

L’interior de la base Loran visiblement degradat.

L’interior de la base Loran visiblement degradat. / ACN

Ariadna Reche

Ariadna Reche

El Govern no va comparèixer a l’audiència del procés de retracte de la base Loran de l’Estartit, però assegura que no ho va fer perquè el jutjat de Girona no els ho va notificar «com pertocava». Així ho han afirmat fonts de la Generalitat després que el Diari de Girona publiqués ahir la renuncia. Les mateixes fonts asseguren que continuen interessats a adquirir l’antiga base militar, però que el jutjat va enviar la citació a través de correu electrònic a un treballador jubilat i, per aquest motiu, han presentat un recurs d’indefensió. «La Generalitat m’ha manifestat que el compromís d’adquirir la base Loran és ferm i que estan convençuts que se’n sortiran», deia ahir l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí.

El batlle està convençut que el relat del Govern «és coherent». I tant per part la Generalitat com per l’Ajuntament de Torroella, el procés perquè la base Loran passi a ser patrimoni públic i no acabi en mans d’un particular, que la va adquirir, «continua obert».

La Generalitat va començar el procediment per exercir el dret de tempteig i retracte per recomprar la base Loran de l’Estartit a mitjans de l’any passat. Ho va fer després que un particular l’adquirís el 2021 per 468.078 euros al Ministeri de Defensa, que l’havia subhastat fins a quatre vegades prèviament sense èxit.

Ara, després que el 2 de novembre del 2022 la Generalitat no comparegués a l’acte d’audiència prèvia del procediment judicial, el jutjat ha considerat que havia desistit de comprar la base Loran de l’Estartit i li imposa pagar les costes del procediment. Davant d’aquesta situació, la Generalitat ha presentat un recurs d’indefensió perquè assegura que no els ho van notificar «com pertocava». L’interès perquè la base Loran sigui patrimoni públic rau, per una banda, en el fet que té un alt valor històric perquè va exercir com a servei de guardacostes americà durant la guerra freda i també compta amb un alt valor natural perquè està ubicada dins del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Els grups ecologistes de la zona alerten que deixar-la que se la quedés un particular seria «un gran error» i lamenten la situació. El vicepresident de SOS Costa Brava i portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, recorda que el Ministeri de Defensa «no va fer cas a tres resolucions del Congrés dels Diputats que instaven a cedir la base Loran a l’Ajuntament de Torroella gratuïtament o preu simbòlic» i alerta que en cas de passar en mans de particulars s’hi podria fer un habitatge perquè «la llei d’urbanisme permet rehabilitar els edificis que ja hi ha a la zona tot i trobar-se dins del parc natural on no es pot edificar».