Llençar un pastís a una estàtua de cera de Carles III,tirar sopa de tomàquet davant un quadro de Van Gogh i <strong>abocar un puré de patates</strong> a un Monet. Aquests són alguns dels gestos protagonitzats per diferents grups ecologistes en les últimes setmanes per cridar l’atenció sobre la gravetat de la crisi climàtica i la necessitat de prendre mesures per frenar el seu avanç. Feia anys que les protestes ecologistes no aconseguien cridar tant l’atenció mediàtica. Però, ¿això significa que han sigut efectives?

En aquest episodi d’‘El meu planeta em necessita’, el pòdcast d’EL PERIÓDICO sobre crisi climàtica i sostenibilitat, analitzem les protestes als museus. ¿Per què han cridat tant l’atenció? ¿És possible transmetre un missatge de manera efectiva amb una acció que genera tanta polarització?

La crisi climàtica també és un repte comunicatiu. El debat i l’interès que han generat les protestes als museus ens permeten reflexionar sobre el dilema a què s’enfronten els activistes: ¿és millor impulsar accions més moderades (i potser menys visibles) per guanyar-se el favor del públic o val la pena arriscar-se amb gestos més extrems per cridar l’atenció malgrat el risc de generar rebuig?

Ens pots escoltar a iVooxSpotifyPodimo, Amazon, Google Podcasts i Apple Podcasts. També compartim mems a Instagram.