El cap de l’oficina de Puigdemont reconeix els contactes amb Rússia

El cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, va reconèixer ahir tots els contactes, tant seus com d’altres membres de l’entorn de l’expresident, amb Rússia durant el 2019 i el 2020, però va negar que l’objectiu fos demanar suports al procés. En una entrevista a RAC-1, Alay va admetre les trobades, però va assegurar que les seves entrevistes i viatges a Moscou se circumscrivien a les explicacions habituals sobre la situació política a Catalunya que també feia amb altres països.

«Sí que vaig anar a Moscou el 2019, però no va ser per obrir una via de comunicació amb el Kremlin. En aquest viatge represento el president Puigdemont i viatjo sol. Un cop allà estic amb Alexander Dmitrenko, que viu a Catalunya i parla en català, però no tinc ni idea si té contactes amb els serveis secrets russos», va relatar en la mateixa entrevista radiofònica, per a continuació recordar que en aquell moment hi havia molts contactes internacionals perquè hi havia interès sobre el que passava a Catalunya. Uns mesos després va tornar a Moscou, el juny del mateix any, per participar en un acte universitari privat.

«És una falsedat que jo demanés suport de Moscou en cas que Catalunya fos independent. Els mitjans de comunicació russos demanen parlar amb el president, igual que els d’altres països. El meu objectiu era explicar la situació política de Catalunya, ja fos a Xile, l’Índia o Rússia», va explicar, tot insistint que «en absolut he tingut cap contacte amb Rússia perquè donés suport a Catalunya. No té cap sentit. Explico quina és la situació a Catalunya sota el meu punt de vista: no represento Catalunya, dic el que penso jo i no he demanat tenir cap contacte amb el president Putin. Se’m sobrevalora».

La polèmica que va venir al Govern des de Rússia, i poc amor, es va mantenir viva en el que va ser el segon dia d’hostilitats entre els socis de l’executiu. D’una banda, Junts manté la seva exigència a ERC que prengui mesures disciplinàries contra Gabriel Rufián per les declaracions de dilluns i els republicans, exercint de Doctor No, ignoren la petició postconvergent.

En tot cas, el mateix Rufián va reaparèixer en escena per matisar la «vehemència» mostrada en la seva intervenció de 24 hores abans, en què va fer referència a la figura de James Bond i va criticar que Junts es reunís amb «sàtrapes», però va mantenir ben viu l’esperit de la seva intervenció. És a dir, màxim rebuig d’ERC als contactes amb el Kremlin, per creença pròpia i per estratègia independentista davant de l’opinió pública democràtica internacional.

«Em sap greu -va dir als mitjans públics de la Generalitat- si les meves paraules van contribuir a desenfocar el que realment és important». Aquesta és tota l’autoesmena que Rufián es fa, ja que el que és important, segons el republicà i el seu partit, és deixar palès que l’únic referent possible són les democràcies occidentals, perquè «l’independentisme sempre ha tingut i tindrà un compromís indiscutible amb la democràcia i els drets humans».

No cal dir que el seu partit no té cap intenció d’amonestar-lo. Tots els portaveus del partit consultats van assenyalar, a títol personal, que no veien raó per a la targeta groga. La vermella que demanava Junts dilluns queda, per descomptat, en una altra galàxia.

En aquest sentit, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no es va voler pronunciar sobre les paraules de Rufián, tot assegurant que «la funció d’un president de la Generalitat és no contribuir al soroll», segons Europa Press.