La trama russa també es va reunir amb el cap de l’oficina de Puigdemont

Terradellas va declarar que va propiciar una cita entre Alay i l’empresari Sardà Bonvehí

Josep Lluís Alay en la presentació del seu llibre a València. | MIGUEL ÁNGEL MONTESINOS

Josep Lluís Alay en la presentació del seu llibre a València. | MIGUEL ÁNGEL MONTESINOS / J.G.Albalat. Barcelona

J.G.Albalat. Barcelona

L’empresari català Jordi Sardà Bonvehí, que va ser denunciat per Gas Natural el 2012 per un negoci de gas a Ucraïna, és el representant de la trama russa del procés. Víctor Terradellas, enllaç de Carles Puigdemont i persona de la seva confiança, va declarar dimecres davant el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre que Sardà va arribar a reunir-se, a través de la seva intermediació, amb el cap de l’oficina de l’expresident, Josep Lluís Alay. Aquesta trobada es va produir quan Alay ja treballava per a l’exmandatari català, i en ella es va parlar de la «situació a Catalunya en general».

En la seva declaració de tres hores davant el togat, Terradellas va deixar clar que ell i Alay no tenien una connexió especial i que cadascú treballava en els seus assumptes de manera independent. No obstant, va precisar que Sardà, que deia que representava un grup suposadament connectat amb l’Estat rus, sí que va comentar el seu interès a contactar amb el cap de l’oficina de Puigdemont.

Alay ha reconegut que va viatjar a Moscou en tres ocasions per buscar suport al procés independentista català. En dues es va trobar a la capital russa amb Aleksandr Dmitrenko, l’empresari resident a Barcelona a qui el Govern central ha denegat la nacionalitat espanyola pels seus vincles amb els serveis d’intel·ligència russos. Aquests viatges es van produir des del març del 2019 fins al febrer del 2020.

Però no va ser l’única gestió que va realitzar l’home de confiança de l’expresident per a l’empresari català (la seva germana milita a Junts), sinó que també va fer gestions per l’interès de Sardà a participar en la creació d’un mitjà de comunicació prorús afí a l’independentisme. Una de les gestions que va fer, segons va relatar en el seu interrogatori, va ser amb David Madí, exalt càrrec de CDC.

A Madí, segons va explicar Terradellas al jutjat, li va oferir viatjar a Moscou el setembre de 2018 per reunir-se amb l’exdiplomàtic Nikolai Sadovnikov, que un any abans, el 26 d’octubre de 2017, la vigília de la declaració unilateral d’independència (DUI), es va reunir amb Puigdemont en la seva residència oficial, la Casa dels Canonges. Però l’exalt càrrec de CDC, va dir Terradellas, va rebutjar l’oferta.

En la seva declaració, Terradellas va admetre que en aquestes trobades es va oferir a Puigdemont ajuda econòmica per a una Catalunya independent, l’enviament de 10.000 soldats russos i la possibilitat de fer, en un futur, una videoconferència amb Vladímir Putin.

Inicialment, Terradellas va assegurar al jutge que l’exmandatari català va posar «cara de sorpresa», tot i que després va afirmar que «va rebutjar l’oferta». Segons les seves explicacions, tots aquests contactes els va fer per pròpia iniciativa, sense rebre cap encàrrec de ningú. Sobre els dos viatges a Moscou, un a l’octubre de 2017 i l’altre al setembre de 2018, va dir que també els va realitzar pel seu compte. El togat li va preguntar, a més, per una llista sobre comandaments dels Mossos que classificava pel seu «patriotisme», «carisma» i «lleialtat institucional».

Subscriu-te per seguir llegint