Jordi Pujol torna al Parlament de la mà de Laura Borràs

«Sou la lliure voluntat de la pàtria, sou honorables diputats, tota una Catalunya dreta. Penseu que reprenem la història d’un poble justicier que no es doblega, d’un poble que no va voler reis, sinó prínceps, que ‘eren el primer entre iguals’, elegits pels ciutadans que, de dret, eren lliures». Aquestes paraules de qui va ser president de la Generalitat Francesc Macià van tornar a ressonar ahir a l’hemicicle del Parlament, vestit de gala per celebrar que fa 90 anys que es va constituir. Una commemoració eclèctica marcada per la presència d’un Jordi Pujol, de 92 anys, que busca normalitzar la seva presència pública, però que va haver de seure a la tribuna de convidats.

Situacions inaudites

La posada en escena va ser un còctel del passat amb situacions inaudites del present. Com el fet que la sessió estigués presidida per una vicepresidenta amb funcions de presidenta, la republicana Alba Vergés, i que a la zona de convidats s’asseguessin des de la presidenta suspesa i líder de Junts, Laura Borràs, a l’expresidenta Carme Forcadell, destituïda per l’article 155 de la Constitució i condemnada en la causa de l’1-O. A pocs metres de l’exfundador de Convergència, qui va ser el seu dofí, l’expresident Artur Mas, i, al seu costat, l’expresident José Montilla, a qui va tocar gestionar la sentència de l’Estatut que va acabar encenent la metxa del procés.

A Pujol, en canvi, el van situar amb exdiputats i altres representants socials. «Carai, quanta gent!», va exclamar quan va tornar a trepitjar la moqueta vermella del Parlament amb el seu fill Pere Pujol al costat. Aviat, el 23 de febrer, farà vuit anys de la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre corrupció i el seu famós «diuen, diuen, diuen». Després de la sessió, va acabar caminant pel saló de Passos Perduts cap a l’ascensor de la mà de Borràs davant del focus de les càmeres.

De fet, va ser la presidenta de Junts qui va suplir ahir el buit de recepció de la institució a l’expresident, que sí que va intercanviar unes paraules amb altres exdirigents, com Mas. Dos partits es van dirigir a Pujol des del faristol: Junts, per incloure’l a les salutacions als expresidents, i Ciutadans, per acusar-lo d’haver instaurat durant el seu mandat una «dictadura blanca» nacionalista. Ell es va mantenir impassible.

Més enllà del discurs impugnatori que va fer la dreta contra la història de la institució amb Vox absent, la resta de grups van recordar des del seu prisma tant el context polític de fa 90 anys com la convulsa tardor del 2017, que va acabar amb la suspensió de l’autonomia catalana i una judicialització que ara la Moncloa i el Govern intenten mitigar amb la negociació de la reforma del Codi Penal. «La democràcia sempre s’acaba obrint pas», va defensar el president Pere Aragonès per tancar la sessió i amb la mirada posada ja en l’horitzó del seu acord de claredat.

Un Parlament sense dones

La fotografia d’aquell 6 de desembre del 1932, en plena etapa republicana, està molt lluny de la d’ara. Aleshores, la sala de plens no tenia encara una distribució dels escons en forma d’hemicicle. A contrarellotge per adaptar l’antic polvorí de la Ciutadella -i posteriorment palau reial- a seu parlamentària, es va improvisar una disposició de cadires confrontades en forma de rectangle que recorda l’estil britànic. Entre els 85 electes de llavors -ara en són 135- no hi havia ni una sola dona. A hores d’ara, el Parlament té un 48% de diputades.

A la sessió constitutiva, que es va allargar dues hores, la taula d’edat la va presidir el líder de la Lliga, Raimon d’Abadal, i es va escollir el republicà Lluís Companys com a president provisional de la Cambra. Les eleccions les havia guanyat ERC de forma contundent i, amb els partits menors que van acabar sota el seu aixopluc, aglutinava pràcticament el 80% dels diputats davant de la Lliga de Francesc Cambó. L’hemeroteca recull com la jornada es va viure amb fervor autèntic dins i fora de l’edifici.

Milers de ciutadans es van amuntegar als voltants del Parlament per celebrar la recuperació de la institució catalana i vitorejar els diputats fins i tot pujats als arbres. De fet, van acompanyar el recorregut que va fer Macià des del Palau de la Generalitat fins a la Ciutadella en un cotxe descapotable. I a dins, polítics i assessors trepitjaven per primera vegada l’escala noble i els salons Rosa i Gris de Passos Perduts, els que condueixen fins a la sala de plens.

Aquesta primera etapa del Parlament va durar poc. L’activitat es va suspendre entre l’octubre del 1934 i el febrer del 1936 pel Bienni Negre i, després, la Guerra Civil. Tot i això, es van celebrar 254 sessions i es van aprovar 121 lleis. Els diputats es reunien cada dia de dimarts a divendres i cobraven mil pessetes al mes. De fet, en temps en què la negociació d’uns pressupostos s’allarga fins i tot mesos, sorprèn com després de la posada en marxa del Parlament aquell 6 de desembre del 1932, dues setmanes després el Govern presentava els comptes.

Altres coses no han canviat: ni hi havia llei electoral catalana aleshores ni n’hi ha ara per la incapacitat dels partits d’assolir un acord. Ahir, almenys, van compartir un moment distès entre torrons i neules, aliens, la majoria, a la presència de Pujol.

Subscriu-te per seguir llegint