L’esgotament després de la pandèmia, les baixes retribucions, les males condicions de feina i el canvi del calendari escolar són algunes de les problemàtiques que han portat a una convocatòria de vaga de sanitaris i docents aquesta setmana, en la qual també hi ha protestes de taxistes i lletrats d’administració de justícia.

Els metges lideren la mobilització

Metges de Catalunya (MC) lidera la mobilització pel pes que té de facultatius -12.000 afiliats- i perquè va ser el primer a convocar la vaga per avui i demà. Malgrat que MC ha apropat posicions en les últimes hores amb el Departament de Salut amb reunions d’última hora, la vaga d’avui i demà es manté perquè no han arribat a un acord per la manca de «concreció» en algunes mesures, segons va afirmar ahir el sindicat.

Per a avui i demà també criden a la mobilització -finalment sense convocar vaga- altres sindicats de tot tipus de personal sanitari, conjuminats en la Taula Sindical de Sanitat de Catalunya. 

D’altra banda, el sindicat majoritari dels docents, USTEC, que encara està molest per la modificació del calendari escolar, no ha desaprofitat l’ocasió per organitzar la seva vaga els mateixos dies.

Com a avantsala d’aquests dos dies més forts de protestes, un altre sindicat minoritari de personal sanitari, Intersindical, ha avançat un dia la vaga per començar-la ja ahir mateix amb una concentració a la plaça Sant Jaume com a acte central.

Facultatius cremats

La pandèmia de la covid-19 només ha fet que agreujar una situació crítica prèvia a l’aparició del SARS-CoV-2. El sindicat Metges de Catalunya alerta que la síndrome d’esgotament professional o «burnout» afecta un de cada tres facultatius, amb major incidència en l’atenció primària.

La primària alça la veu

Estan cridats a la vaga uns 25.000 metges que treballen per al sistema públic, bé siguin empleats de l’Institut Català de la Salut (ICS) o de la xarxa concertada (Siscat).

Com en la concertada es va arribar recentment a un acord per al conveni col·lectiu, subscrit per tres sindicats que no secunden la vaga (CCOO, UGT i SATSE), s’espera que l’impacte de la vaga es noti més als centres de l’ICS, que gestiona vuit grans hospitals -entre ells Vall d’Hebron de Barcelona, Bellvitge de l’Hospitalet o Joan XXIII de Tarragona- i el 80% dels CAPs.

L’atenció primària, que va protagonitzar l’última vaga mèdica a l’octubre del 2018, és la que previsiblement es mobilitzarà més: encara esperen que el Govern -sense pressupostos per aquest 2023 de moment- li dediqui el tan reclamat 25% dels comptes de sanitat.

Falta de metges

Falten diners però també escassegen els metges, ja que a Catalunya s’estima que uns 9.000 es jubilaran aquesta dècada. El fenomen respon a una qüestió demogràfica i a les dificultats per retenir el talent d’uns joves facultatius més conscienciats amb la conciliació i sense tantes objeccions per marxar a l’estranger si aconsegueixen millors condicions.

Excés de burocràcia

Els metges de família poden arribar a 50 o més consultes diàries, entre presencials i telemàtiques, la qual cosa representa el doble del volum que els sindicats consideren que haurien d’assumir cada dia els professionals. A més, els metges es queixen que el 40% del seu temps l’hagin de dedicar a tasques burocràtiques (signar baixes, validar receptes o fer justificants).

Jornades més curtes

El sindicat mèdic reclama recuperar la jornada de 35 hores setmanals i cobrar millor, tant el sou fix com els complements i les guàrdies, per equiparar-se als sous dels països veïns.

Els professors volen millor sou

Des del 2012, els professors arrosseguen retallades en els seus salaris i en les condicions laborals que el Departament d’Educació ha anat revertint, com la reducció en una hora de l’horari lectiu, que és efectiva des d’aquest mes de gener.

No obstant això, els sindicats també demanen tornar al cobrament del primer complement als sis anys d’antiguitat i no als nou. La proposta de la conselleria és fer-ho efectiu a finals del 2023 i els sindicats ho volen avançar al setembre.

Calendari

Al marge de les peticions que impliquen aportació econòmica, els sindicats demanen «blindar» el mes de juliol perquè els professors no hagin d’acudir als centres educatius, després que Educació avancés una setmana l’inici del curs aquest setembre passat.

Una altra de les demandes sindicals és la retirada del decret de plantilles, pel qual es faculta les direccions dels col·legis a triar el personal sobre la base del projecte educatiu de centre.

Els metges de família, els més reivindicatius, i en el sector educatiu critiquen la falta de «voluntat negociadora»

Crítiques a Educació

Des de l’acord del passat mes de setembre entre Educació i els sindicats que va permetre reduir les hores de classe del professorat amb la incorporació de 3.500 professors aquest gener, hi ha hagut 14 taules sectorials que tenien per a objectiu revertir les retallades.

No obstant això, els sindicats han denunciat «falta de voluntat negociadora» per part d’Educació, a qui demanen «més concreció» en el calendari d’aplicació.

Escola inclusiva

Els sindicats exigeixen al Govern que demostri que l’educació és una de les seves prioritats i li destini el 6% del PIB com marca la Llei d’Educació de Catalunya aprovada el 2009, mentre afirmen que l’actual inversió no arriba al 3% del PIB.

Major inversió en educació implicaria poder desplegar el decret d’escola inclusiva, que és una altra de les demandes sindicals.

Els estudiants també protesten

El Sindicat d’Estudiants, amb àmplia representació en els instituts i escassa en universitats, s’ha sumat a les mobilitzacions per exigir una educació «pública i de qualitat» en la qual «urgeix més inversió» i per reclamar un programa contra els problemes de salut mental.

Aturades dels taxistes

El col·lectiu de taxistes de Barcelona també s’ha sumat a les protestes, en aquest cas avui, amb una aturada de quatre hores en la qual tallaran la Gran Via per queixar-se de les llicències de vehicles de lloguer amb conductor (VTC) encara vigents.

Serà un preludi de la vaga convocada del 31 de gener al 3 de febrer, coincidint amb la celebració a Barcelona del major congrés audiovisual del món, l’ISE.

La incidència de les vagues el dimecres

Lletrats de justícia: Suspensió de judicis a l’Audiència de Girona

La vaga indefinida de lletrats de l’administració de justícia (LAJ), els antics secretaris judicials, ha provocat algunes suspensions de judicis. A l’Audiència de Barcelona s’ha notat poc, mentre que a la de Girona l’afectació ha estat gairebé total amb 29 lletrats de vaga. A l’entrada d’algunes sales de vistes hi havia cartells que recollien les reivindicacions dels lletrats de l’administració de justícia (LAJ): «Per dignitat, per justícia, per igualtat, el Ministeri de Justícia ha de complir els acords pactats».

Personal sanitari: Baixa participació a Catalunya; a Girona menys de l’1% de treballadors

 La vaga de sanitaris convocada per la Intersindical-CSC va tenir poc seguiment, segons Salut. Seguint la mateixa línia que a Catalunya, a Girona hi va haver una participació del 4% en els metges i del 0,5% en la resta de personal en el torn del matí. El seguiment va baixar en el torn de tarda. Un 1,4% de metges va fer vaga i un 1,6% de la resta de personal.