El govern espanyol invertirà 220 milions en l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera de Blanes

El Consell de Ministres, reunit de manera extraordinària, ha aprovat aquest dijous un reial decret que inclou mesures, entre ajudes directes al camp i noves infraestructures, per valor de 2.200 milions d'euros per lluitar contra la sequera. Entre les iniciatives recollides en la norma s'inclou l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, amb una inversió de 220 milions d'euros.

Catalunya, al costat d'Andalusia, és l'autonomia més castigada per l'escassetat d'aigua durant els últims temps, després de l'abril més sec a tota Espanya des de 1961 (any en què van començar els registres): només va ploure el 22% dels valors normals en aquest mes. Davant una situació tan dramàtica, que pot fer que molts agricultors decideixin no conrear, fet que elevaria encara més els preus dels aliments, el govern espanyol, a només un dia de l'inici de la campanya dels comicis municipals i autonòmics del 28 de maig i entre acusacions d'“electoralisme” per part del PP, ha decidit moure fitxa.

Els pagesos gironins, farts de tot: «Ens ataquen per mil fronts»

La reserva hídrica espanyola està ara mateix al 48,9% de la seva capacitat total, un dels nivells més baixos des de 1995, però la situació pot ser molt pitjor després de l'estiu. De moment, el govern espanyol garanteix el proveïment fins a setembre i confia en els models predictius que anticipen que plourà a l'agost. 

La sol·licitud de la Generalitat

La dessalinitzadora de la Tordera, lògicament, no estarà ampliada abans que acabi l'any. Les previsions del govern espanyol, segons ha explicat després del Consell de Ministres la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, és que l'ampliació pugui estar a ple rendiment el 2026 o el 2027. Es tracta d'una inversió que la Generalitat de Catalunya feia temps que reclamava.

“La Generalitat ens ha fet una sol·licitud. Ens demana suport pel volum de finançament que aquesta obra requereix. Encara que siguin conques responsabilitat de la Generalitat, en aquests moments de tanta intensitat de sequera sembla raonable respondre a aquesta petició”, ha assenyalat. La vicepresidenta es reunirà a Madrid amb la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, el pròxim 22 de maig. La relació entre ambdues, expliquen fonts del ministeri, és “molt bona”. 

La de la Tordera no serà l'única infraestructura d'aquest tipus que inclou el decret aprovat aquest dijous. També es declaren d'interès general altres actuacions en la costa mediterrània, amb dessalinitzadores a Màlaga i Almeria per un valor de 200 milions d'euros, així com la intensificació de la reutilització a Alacant, amb una inversió de 224 milions. Al mateix temps, el govern espanyol ha autoritzat la Societat Estatal d'Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed) perquè comenci a licitar noves plantes d'aquest tipus, que estaran alimentades per parcs solars fotovoltaics, una iniciativa que compta amb una dotació econòmica de 600 milions. 

En el pla més immediat, per ajudar als regants durant aquest complicat any, s'aplicarà una exempció al cànon de regulació i a la tarifa d'utilització de l'aigua: serà del 50% si el descens de la dotació se situa entre el 40% i el 60%, i del 100% si supera el 60%. 

El reial decret, que en el pla laboral prohibeix els treballs a l'aire lliure quan es declari alerta taronja o vermella per calor extrema, també impulsa la reutilització de les aigües urbanes, amb l'objectiu que el 2027 arribi a representar el 20% dels recursos hídrics destinats al proveïment de poblacions. És a dir, el doble del percentatge actual. 

Les ajudes al camp

L'altre gran capítol de la norma aprovada en el Consell de Ministres extraordinari té a veure amb les ajudes directes al camp. Segons ha explicat el ministre d'Agricultura, Luis Planas, aquí s'inclouen, entre altres iniciatives, 355 milions d'euros per als ramaders i 276 milions per als agricultors, així com la subvenció de fins a un 70% del cost de les pòlisses d'assegurances per la sequera dels cultius més compromesos i bonificacions fiscals. Agroseguro, l'Agrupació Espanyola d'Entitats Asseguradores de les Assegurances Agràries Combinades, va calcular el dimecres que les indemnitzacions pels danys que ha causat l'actual sequera ja suposen 300 milions d'euros. Es tracta, segons l'organisme, del "major sinistre en la història de l'assegurança agrària".