Incògnites per esvair a Catalunya

L’agenda independentista queda aparcada per la gestió dels trens de Rodalies, la sequera, l’habitatge i la seguretat

Els candidats a l'alcaldia de Barcelona, ahir, davant de l'ajuntament.

Els candidats a l'alcaldia de Barcelona, ahir, davant de l'ajuntament. / EFE

Júlia Regué

Les eleccions municipals a Catalunya posaran el termòmetre al canvi polític després de la convulsa tardor de 2017. El debat sobre la independència ha quedat aparcat per la gestió del dia a dia. El resultat és incert. Aquestes són algunes de les pistes per a saber què es juga.

El desempat a Barcelona

La irrupció de Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona va sacsejar el tauler polític barceloní. Tant, que diversos partits van haver de remodelar les seves llistes o, almenys, intentar-ho, per a donar un cop d’efecte. Trias es va apuntar a la carrera decidit a competir cos a cos amb Ada Colau, però el socialista Jaume Collboni-que va abandonar el govern municipal, però no el va trencar- va aconseguir mantenir la competició a tres.

Aquesta nit, després del recompte, es desfarà l’empat, un d’ells avançarà a la resta i guanyarà, malgrat que el triomf no comporti per se l’adquisició de la vara de comandament, ja que la governabilitat pot quedar en mans de futurs pactes o vetos.

El pols PSC-ERC en l’àrea metropolitana

PSC i ERC es juguen el triomf global en tota Catalunya, especialment el ‘president’, ja que són les seves primeres eleccions en el càrrec i les segones en les quals es bat amb Salvador Illa, vencedor en vots de les catalanes. Fora de l’oasi de Barcelona, tots dos partits analitzaran amb lupa el seu resultat en l’àrea metropolitana, on hi ha més de 2,2 milions de vots en disputa.

Les reiterades avaries en el servei de Rodalies han donat a Esquerra el filó electoral per a tractar de diluir el cinturó vermell, però el PSC se sent fort per a reeditar victòries indiscutibles a L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Esplugues o Sant Joan Despí; i per mantenir les alcaldies de Granollers, Sabadell i Mataró. Terrassa continua sent una localitat difícil i Badalona, d’acord amb les posicions de partida de Xavier García Albiol, també. Els republicans s’han bolcat de ple en la zona per a trencar aquest monopoli socialista, amb la postulació de Gabriel Rufián a Santa Coloma, a qui han tractat de visualitzar com el dirigent d’ERC en la corona metropolitana.

Les alcaldies de Tarragona, Girona i Lleida

ERC lluita per a retenir les alcaldies de Tarragona i Lleida, mentre el PSC aguaita, i Junts aspira a aguantar a Girona, per molt que Guanyem -CUP- li trepitgi els talons. Tarragona tornarà a ser una batalla renyida perquè el PSC parteix amb opcions de tornar a guanyar en vots, encara que no és clar si, de nou, Pau Ricomà podrà forjar un pacte per a evitar, en aquest cas, que l’ex de Ciutadans, Rubén Viñuales, sigui alcaldable. A Lleida també hi ha una disputa entre ERC i PSC, encara que en les enquestes despunta el republicà i actual alcalde, Miquel Pueyo. La capital gironina és especialment important per a JxCat, ja que més enllà de ser el seu principal bastió, va passar de ser socialista a convergent en el 2011, i el partit la va mantenir el poder en les seves successives evolucions amb Marta Madrenas com a alcaldessa. Ara és l’ 'exconsellera’ Gemma Geis qui lluita per retenir-la.

El resultat de Junts

Si bé el secretari general, Jordi Turull, va demanar unitat i tancament de files per a no torpedinar la campanya de Xavier Trias a Barcelona, les urnes aclariran si l’estratègia de recuperar a l’exalcalde sense el logo del partit i amb Laura Borràs, Carles Puigdemont i els seus afins, lluny de la seva campanya, dona fruits. En cas contrari, es preveu un nou cisma en una formació dividida a compte de la complexa unió de posicions ideològiques que agrupa. Els vots també seran rellevants per a veure si JxCat pot reeditar el govern amb el PSC a la Diputació de Barcelona, font d’influència i càrrecs imprescindible per als postconvergents després de trencar el Govern, i si aquesta aliança pot fer-se extensible a altres municipis, una vegada aixecat el veto als socialistes que es va fixar en 2017.

Però, més enllà d’això, el partit haurà d’encarar, a la fi, el relleu a la presidència del Parlament, ja que es preveu que la Junta Electoral Central confirmi la retirada de l’escó a Laura Borràs, després de les al·legacions del Parlament i de dues sessions sense abordar l’assumpte a causa de l’enrenou de la campanya. Turull haurà de prendre la decisió de si proposa a Anna Erra o Marta Madrenas per a ocupar el seu lloc o si fa malbé el comandament de la institució.

La pugna de PP, Cs i Vox

Vox pot entrar per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona, Cs pot desaparèixer del ple municipal i el PP pot recuperar el seu pes. L’espai de la dreta roman atomitzat -a Barcelona cal sumar un quart actor, Valents- i competeix per una bossa de vots que els populars pretenen arrossegar a favor seu amb apel·lacions constants al vot útil. Aquesta nit s’actualitzaran els suports, però els taronges parteixen ja amb desavantatge perquè han presentat la meitat de candidatures que en el 2019 i les contínues desfetes i fugides al PP no auguren que puguin salvar els mobles.

Subscriu-te per seguir llegint