Per què plou tant aquest estiu?

Espanya està vivint un estiu una mica anòmal. El canvi d’estació no només ha portat una pujada dels termòmetres arreu del país sinó que, a diferència d’altres anys, la calor ha vingut acompanyada de pluges intermitents i cel ennuvolat. ¿Però per què fa tan mal temps aquest estiu? «S’estan donant una sèrie de fenòmens que no són típics d’aquesta època de l’any. Estem observant alguns patrons atmosfèrics més típics de la tardor i de l’hivern que no de l’estiu», resumeix Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) en una entrevista amb El Periódico de Catalunya.

Segons el calendari meteorològic, l’estiu va començar oficialment el dia 1 de juny. Al llarg d’aquest mes, les pluges han sumat una mitjana de 67 litres per mig quadrat al conjunt d’Espanya. «És més del doble del que sol ploure en un mes de juny», destaca Del Campo. Les anàlisis preliminars apunten que podríem ser davant el segon mes de juny més plujós de tot el segle XXI, tan sols superat per un 2010 en el qual es van recollir 69 litres per metre quadrat. «Els registres confirmen que som davant un juny més plujós del que és normal», certifica el meteoròleg.

Les pluges d’aquest estiu no només sorprenen per la seva abundància sinó que, a més, recorden les pluges típiques d’altres estacions. La primera borrasca de l’estiu, de fet, va arribar amb caires més tardorals que estiuencs. «A principis de juny vam viure l’arribada d’‘Óscar’, la quinzena gran borrasca de la temporada. Va ser com una tempesta tardoral fora de temporada», explica Del Campo. L’arribada d’aquesta borrasca va deixar rècord de precipitacions a Portugal, amb fins a 600 litres per metre quadrat a Madeira, i dies de pluges contínues en diversos punts d’Espanya.

Però per què aquest estiu està sent tan plujós? Rubén del Campo dona algunes claus per entendre aquestes condicions tan inusuals.

El bloqueig escandinau

Un dels factors que més està marcant el temps d’aquest estiu és un fenomen que està tenint lloc en latituds altes del continent europeu. Es tracta del conegut com a ‘bloqueig escandinau’, un anticicló que es forma entre el Regne Unit i Escandinàvia i que bloqueja l’avanç de borrasques. Aquest fenomen es comporta com una espècie de muralla que, d’una banda, blinda el ‘bon temps’ en aquesta zona i que, d’altra banda, promou el pas de situacions d’inestabilitat atmosfèrica en latituds més baixes. Això és el que està provocant que el mal temps persisteixi en llocs com Espanya fins i tot en una estació on, de normal, se solen donar estius més espaiosos.

Calor marina

Un altre dels factors que està alimentant les pluges estiuenques és la calor marina. De la mateixa manera que es va produir l’any passat, aquest estiu s’estan tornant a registrar rècords de temperatura a les aigües superficials tant de l’Atlàntic com del Mediterrani. Segons explica Del Campo, aquest factor per si sol no provoca un augment de les precipitacions però sí que pot contribuir a la creació de la tempesta perfecta. Un estudi del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) apunta que la combinació d’una calor marina elevada i persistent, l’elevada presència de vapor d’aigua a l’atmosfera i l’arribada d’una situació d’inestabilitat atmosfèrica augmenten el risc de pluges torrencials.

Efectes d’El Niño

Fa mesos que la comunitat científica adverteix de l’arribada d’El Niño, un fenomen que amenaça d’alterar encara més el clima terrestre. ¿Podrien ser les pluges d’aquest estiu símptoma de l’inici d’aquest cicle? Del Campo afirma que encara és aviat per percebre els efectes d’aquest fenomen. Sobretot a Espanya. «Fa un mes que sabem que aquest fenomen s’ha iniciat a les aigües del pacífic tropical, però encara és aviat per percebre’n els efectes a Espanya». En aquest sentit, el meteoròleg vaticina que els efectes d’El Niño a Europa podrien començar a sentir-se de cara a la tardor, quan l’augment de la temperatura de les aigües podria coincidir amb l’arribada de borrasques i, llavors sí, desencadenar una estació de tempestes més freqüents i intenses. 

Canvi climàtic

¿Sabem si la crisi climàtica té alguna cosa a veure amb tots aquests fenòmens? Segons explica Del Campo, es necessiten més estudis d’associació per poder establir-ne un vincle directe. Això sí, el meteoròleg afirma que hi ha estudis que suggereixen que les situacions d’inestabilitat atmosfèrica com les que estem vivint ara mateix podrien ser més freqüents a causa de l’avanç del canvi climàtic. Alguns investigadors, de fet, suggereixen que l’escalfament de l’Àrtic podria estar propiciant les situacions de bloqueig anticiclònic al nord del continent. De la mateixa manera, també hi ha evidències que apunten que l’augment de temperatures de les aigües que alimenten les tempestes està relacionat amb l’escalfament global desencadenat per la nostra espècie.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint