Les platges rebran sorra per salvar la temporada d'estiu

Les imatges són les habituals després de cada temporal d’intensitat mitjana o alta: poca sorra, talussos de més de dos metres i grans pedres concentrades a primera línia de platja, a més de destrosses en els punts on se solen instal·lar els xiringuitos estiuencs. L’escena es repeteix a Sant Antoni de Calonge, Lloret, Mataró, Arenys de Mar, Montgat, Badalona, Pineda de Mar, Vilanova o a la mateixa Barcelona. Però aquesta vegada el nerviosisme és més intens per la proximitat de la temporada d’estiu. Davant aquesta situació, el Govern es planteja declarar l’emergència a la costa catalana afectada per la borrasca Nelson per a accelerar la recuperació. Després d’una reunió celebrada ahir en la qual van participar el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, els subdelegats i els responsables de Costas de cada demarcació, el Govern sosté que la temporada estiuenca no es veurà perjudicada.

El Ministeri per a la Transició Ecològica ja prepara aportacions de sorra dragada procedent del fons marí per a restaurar algunes de les platges. No obstant això, encara és ràpid per a saber quins requeriran aquestes tones de sorra i quins no. El que sí que és un fet és que la declaració d’emergència pot alleugerir el procés i facilitar que la sorra arribi abans d’estiu. «Aquestes regeneracions procedents de la plataforma continental, a uns 60 metres de profunditat, poden ser útils per als pròxims anys, però no són una mesura definitiva», detalla Jorge Guillén, expert de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC). «Es poden fer projectes concrets ben pensats però han d’anar acompanyats d’una adaptació de la costa al canvi climàtic, alguna cosa que em consta que ja s’està fent des del ministeri», assegura el científic.

La Costa Brava, el «punt negre» dels temporals

«Aquest últim temporal, que va tenir dos pics, era de garbí, és a dir, de component sud-oest», apunta Guillén. Aquest detall és important, ja que normalment els temporals que afecten el Mediterrani són llevantades. La diferència amb els temporals de llevant és que la sorra, durant aquests últims dies, s’ha mogut de sud a nord. Encara que les ones no semblaven extremes (3,5 metres), l’impacte va ser important. Per aquesta raó, és possible que en els pròxims dies vegem moviments de sorra. Pot ser que part de la sorra torni a les zones d’on ha estat arrossegada? Guillén no ho descarta. De fet, en els pròxims dies el Govern continuarà avaluant danys i insisteix que és probable que parteix de la sorra retorni a les platges. Serà aleshores quan es podran quantificar les afectacions de manera definitiva. 

Així i tot, la idea de la delegació del Govern és accelerar els contactes amb la Direcció General de la Costa i la Mar, donada la preocupació expressada pels municipis. En les últimes hores, s’han remès els informes preliminars sobre les conseqüències del temporal i l’objectiu és que les obres de restauració puguin realitzar-se per la via d’urgència. Algunes fonts dubten que totes platges danyades puguin estar en les condicions òptimes a l’estiu.

Calonge valora en 450.000 euros els danys del temporal al passeig de Sant Antoni

Possibles solucions

Guillén proposa aplicar solucions conjuntes que vagin més enllà de les aportacions de sorra. «Les esculleres protectores (horitzontals a la platja) són una possibilitat, però no són viables en tota la línia litoral», subratlla. Sovint s’intenten explicar els moviments de sorra per la presència de ports esportius. «Però també falten els sediments de les rieres i rius», adverteix l’expert.

Hi ha el risc que la sorra aportada sigui engolida de nou amb un altre temporal? «Sens dubte, però al mateix temps, cal recordar que la sorra, a més de permetre la temporada d’estiu, actua com a barrera i protegeix als passejos marítims de l’impacte de les ones», suggereix Guillén.

Vídeo: El temporal de mar arranca cinc palmeres a Sant Antoni de Calonge i obliga a tallar l'accés a peu a un tram de passeig

«Els sistemes de dunes i la renaturalizació són viables en certs punts com a mètode de defensa», planteja l’expert. En realitat, tant el Govern com la Generalitat ja han començat a treballar en aquesta línia. «Mancada voluntat política i ciutadana perquè les platges estan molt urbanitzades. No obstant això, a llarg termini no ens quedarà un altre remei si el nivell de la mar augmenta. Haurem de combinar mesures d’urgència amb solucions a llarg termini que implicaran modificar progressivament el model turístic i desconstruir alguns punts de la primera línia de costa per a retornar-li a la platja el que és seu», rebla. 

Subscriu-te per seguir llegint