Els Agents Rurals van posar 195 denúncies contra caçadors furtius l’any 2023

Des de la seva creació l’any 2019, el Grup Especial de Verins i Antifurtivisme dels Agents Rurals ha incrementat l’eficàcia per a perseguir i sancionar a caçadors i sospitosos d’enverinar fauna protegida a Catalunya. L’any 2023 van interposar 195 denúncies, una xifra en augment respecte a anys anteriors.

L’inspector cap del Cos d’Agents Rurals, Josep Antoni Mur, i el coordinador del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme, Dídac Flores, expliquen que la unitat compta amb 37 agents que estan més formats en tècniques d'«intervenció policial», ja que han d’actuar amb «màxima seguretat» davant les armes de foc que empren alguns caçadors. Algunes de les accions tenen conseqüències penals, per la qual cosa s’han de minimitzar els riscos per als agents i els denunciats.

El cos ha incorporat mitjans tecnològics que faciliten aquestes actuacions, com a telescopis, visors nocturns, lectors de matrícules o drons amb càmeres tèrmiques que ajuden a localitzar animals i persones. Mur també destaca que aquest grup té una «xarxa de contactes en el territori» que permet obtenir informació per a realitzar recerques.

Per a una sala de trofeus

Així, els agents patrullen per zones en les quals hi ha espècies amb un alt valor cinegètic amb la finalitat d’evitar la caça furtiva. En aquest sentit, els responsables d’Agents Rurals assenyalen que hi ha un tipus de caçador d’elit que és «col·leccionista de trofeus» i que vol atrapar «exemplars excepcionals dins de la seva espècie».

«Segurament té una sala de trofeus taxidermitzats, com el que col·lecciona monedes o cotxes, i dins del seu món hi ha certa competitivitat per a tenir la millor col·lecció», expliquen, alhora que afegeixen que, en tenir «molt poder adquisitiu», aquests caçadors busquen la manera de saltar-se la legalitat per a aconseguir exemplars per una altra via.

Per a això, aquests caçadors necessiten professionals que coneguin el territori, ja que són animals que es troben en zones de difícil accés. Aquí entra la xarxa d’informadors dels Agents Rurals per avisar quan es produeix aquesta activitat il·legal. D’aquesta forma, es pot iniciar una recerca i, fins i tot, fer seguiments amb drons.

Un altre dels àmbits d’actuació dels Agents Rurals són el control i denúncia dels caçadors de fringíl·lids. Es tracta d’una activitat relacionada amb cants d’ocells molt vinculada a zones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha un comerç il·legal d’aquesta mena d’ocells, malgrat que la majoria estan protegits. «La gent els valora molt i paga molts diners per mascles amb una capacitat superior a la resta», diu Mur.

Alguns d’aquests ocells es capturen a Catalunya de manera il·legal i unes altres es porten de manera irregular des d’Andalusia. Els Agents Rurals persegueixen aquest trànsit d’ocells i sancionen a qui comet aquesta il·legalitat.

Un altre dels fronts és la detecció dels possibles verins que poden afectar animals en el medi natural. Mur destaca que un grup d’agents de Lleida va començar a detectar casos d’enverinament a partir de preguntar a veterinaris o refugis d’animals quan coneixien a algun gos o gat amb símptomes. En concret, podrien haver consumit un animal enverinat amb raticida, ja sigui a propòsit, per a «controlar depredadors», o accidental: que hagi menjat d’una plantació en la qual s’usen productes nocius.

Els Agents Rurals destaquen que existeix un grup de treball per a controlar l’ús de verí, del qual formen part diversos representants institucionals, els qui alerten dels riscos d’aquesta mena de productes tòxics. Fins i tot els retiren d’explotacions agrícoles en els quals hi ha aquest material fitosanitari, que ara està prohibit, per desfer-se d’ell de manera controlada i evitar enverinaments accidentals.

A Catalunya, per exemple, s’han registrat casos d’esquers enverinats que deixaven aficionats a la columbofília (cria i ensinistrament de coloms) per evitar que els ocells rapaços ataquessin exemplars de competició. Per a la detecció d’aquests verins compten amb gossos ensinistrats.

Igual que l’any passat, els Agents Rurals iniciaran una campanya de sensibilització per a conscienciar a la ciutadania dels greus riscos de la presència de verins en la naturalesa. El 2023 es van repartir 15.000 tríptics en el sector rural i caçadors en els quals informaven de les conseqüències nocives per a la fauna de l’ús de raticides il·legals per a fer control d’espècies.

El cos forestal impulsa la resposta a les emergències

«Durant molts anys no s’ha vist suficient la tasca ingent que hem realitzat, hem estat invisibilitzats». Amb aquestes paraules, la directora general dels Agents Rurals, Elisenda Pérez, reivindica el treball «imprescindible» d’aquest cos que en els fallits pressupostos del Departament d’Interior anava a ser el que més percentatge de creixement anava a tenir de tots els que depenen d’aquesta conselleria.

Ja l’any 2019 es va presentar el Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals, que tenia com a objectiu el creixement del nombre d’equips humans i materials per a potenciar les tasques que realitza aquesta organització quant a preservació del medi natural.

Amb una mitjana d’edat dels agents de 57 anys, es van iniciar les convocatòries per a incrementar fins als 800 efectius el nombre d’agents així com rejovenir la plantilla. «No hi havia molta gent per a les tasques que tenim, que cada vegada són més i més complicades», remarca Pérez, qui també destaca les dificultats que tenen els agents en el seu treball pel canvi climàtic.

A finals d’any van accedir al cos 54 agents rurals i «ara mateix hi ha tres convocatòries en marxa que incrementaran en 235 efectius més la plantilla», destaca Pérez. També hi ha una promoció per a 35 places de sotsinspectors del cos en l’Institut de Seguretat Pública.

A més, els Agents Rurals tenen unitats cada vegada més especialitzades tant en recerca d’incendis com en atenció a la fauna, passant pel control de la caça i la pesca. Així, Pérez remarca que s’ha adquirit material específic, com a armes, vestuari, vehicles, equips òptics i drons, perquè els agents siguin «més eficients i efectius». D’aquesta forma, «si abans trigaven dies a localitzar a una espècie ferida després de visibilitzar-la, ara amb drons i suport aeri és més fàcil».

«El cos s’està modernitzant i va cap a l’excel·lència, estem on se’ns necessita, més enllà del nostre treball diari», destaca la directora general. En aquest sentit, per a Pérez és fonamental que els Agents Rurals es considerin un cos operatiu més dins del servei d’emergències de Catalunya, al costat dels Mossos o els Bombers.

«Ha estat un salt qualitatiu molt gran i molt bo», destaca la directora general, qui assenyala que ara reben les trucades d’emergència del 112 per a poder actuar. Gràcies a aquesta consideració com a cos d’emergència s’ha intensificat la col·laboració amb la policia o els bombers. 

En aquest sentit, Pérez destaca que els rurals «no són mers informadors, són agents de l’autoritat que realitzen tot tipus de tasques», ja siguin preventives, com alertar de possibles acampades irregulars o caça i pesca furtiva, fins a recerques per a determinar les causes dels focs. En cas dels incendis, «fan els tràmits que corresponen per a detectar si es tracta d’una negligència o un delicte i el traslladen a l’autoritat competent», indica la directora.

Pérez, afegeix que les tasques no es limiten a l’àmbit forestal sinó que compten amb embarcacions per a controlar el litoral marítim o els rius. També es fan tasques preventives amb associacions, empreses relacionades amb el medi natural, ajuntaments i fins a elèctriques, en els casos relacionats amb electrocucions de fauna protegida. 

Subscriu-te per seguir llegint