08 de juliol de 2019
08.07.2019

Girona lidera una xarxa científica internacional contra l'expansió dels deserts submarins

El Centre d'Estudis Avançats de Blanes és al capdavant del projecte · L'objectiu és identificar les àrees afectades, seguir-les i estudiar solucions

07.07.2019 | 23:28
Fons submarí desèrtic a la Costa Brava, en una perspectiva aconseguida des de l'aire.

El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) lidera la creació d'una xarxa internacional de voluntariat per combatre l'expansió dels deserts submarins, en la qual hi ha institucions com la Universitat de Girona. El projecte, que ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per aconseguir finançament, també implica investigadors de Noruega, Austràlia, Itàlia i Espanya, a més d'integrants d'associacions i clubs de submarinisme d'arreu del món.

Amb la creació d'aquesta xarxa es volen identificar els deserts que es troben ocults a les profunditats del mar, ubicar-los i determinar-ne l'extensió. Un cop fet aquest primer pas, la planificació preveu realitzar un seguiment de les àrees localitzades per controlar-ne l'evolució i entendre per quina raó apareixen. Per dur a terme aquestes tasques, els experts utilitzaran drons aeris i subaquàtics, que complementaran les localitzacions d'equips de submarinistes voluntaris, com els de la xarxa de ciència ciutadana Observadors del Mar.

La salut dels oceans


El científic del CEAB Jordi Boada va explicar que «poder localitzar els deserts i fer un seguiment adequat és imprescindible si volem trobar solucions per salvar els boscos marins i garantir la viabilitat dels recursos i la salut dels oceans». El centre d'estudis blanenc està adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Després de localitzar i de controlar els deserts marins, l'última fase del treball consistirà a estudiar les possibles solucions que es podrien aplicar i elaborar propostes de gestió ambiental; així com mètodes de restauració directa o indirecta per recuperar els boscos submarins desapareguts.

Boada va remarcar la importància del projecte Deserts Submarins perquè «coneixem els deserts de les zones d'estudi habituals i àrees properes, però arribar a tots els racons del planeta és bàsic per entendre la distribució i prevenir-ne l'expansió».

Entre les raons que justifiquen la necessitat de frenar la desertització submarina, els responsables de la xarxa remarquen que l'augment dels deserts redueix la capacitat natural dels oceans per esmorteir els efectes del canvi climàtic i, alhora, empitjora la qualitat de les aigües.

A més del CEAB-CSIC i de la UdG, els altres membres són la iniciativa Science Education Exploration (SEE) de National Geographic, les universitats de Barcelona, La Laguna, de Tasmània i Sidney (Austràlia), de Sassari i Pisa (Itàlia), l'Institut NIVA (Noruega), a més dels integrants dels Observadors del Mar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook