Testament espiritual de Francesc Pardo. El bisbe de Girona va escriure el seu primer testament espiritual l’any 2012, poc abans de ser intervingut d’un càncer d’esòfag. El passat mes d’agost, poc després d’haver enregat la jubilació canònica al papa després d’haver complert 75 anys, va decidir actualitzar-lo.

El bisbat de Girona va difondre ahir el testament espiritual de Francesc Pardo. El bisbe el va redactar el passat mes d’agost, poc després de presentar la carta de renúncia per jubilació. En ell, Pardo reflexiona sobre la seva trajectòria pastoral i, tal com va mencionar l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, durant la cerimònia de comiat, agraeix a Déu la possibilitat d’haver estat «pastor» de la diòcesi de Girona, que estimava «amb totes les seves forces». En el seu testament, també demanava a Déu que li donés forces per seguir treballant per la diòcesi després de la jubilació, cosa que al final no ha estat possible.

Segons queda reflectit en l’escrit, Pardo va redactar el seu primer testament espiritual l’any 2012, abans de la intervenció quirúrgica a la qual es va haver de sotmetre per un càncer d’esòfag. Una intervenció que recordava com a «molt dura», sobretot pels deu dies que va haver de passar ingressat a l’UCI i la llarga recuperació.

Vuit anys després, l’agost passat, després d’haver entregat la seva jubilació canònica al mes de juny, va decidir que era un bon moment per actualitzar i renovar el testament. En aquell moment, res feia presagiar que la seva salut tornaria a empitjorar, ja que Pardo demanava a Déu «coratge» per acceptar «amb pau i serenor la jubilació quan sigui el moment», i li demanava «força» per seguir servint l’Església de Girona en la missió que li encomanés el seu successor. De fet, Pardo havia dit en diverses ocasions que es volia quedar a viure a Girona i servir la diòcesi «com un gironí més» un cop s’hagués jubilat.

En el testament, Pardo agraeix totes les responsabilitats pastorals que va tenir al llarg de la seva trajectòria, especialment com a bisbe de Girona, diòcesi que esperava seguir servint «fins al darrer alè», com així va ser. També demana perdó pels seus errors i desencerts, tot i que generalment es mostra feliç amb la seva trajectòria: «Veritablement he viscut plenament realitzat». Finalment, dona les gràcies a totes les persones que han estat al seu costat al llarg de la seva vida, tant en l’àmbit familiar com el religiós.