Palafrugell se suma als municipis que celebren «batejos civils»

La «cerimònia de benvinguda» està presidida per l’alcalde i els pares poden designar padrins

L’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas, a la sala de plens | ANIOL RESCLOSA

L’alcalde de Palafrugell, Joan Vigas, a la sala de plens | ANIOL RESCLOSA / DdG. Palafrugell

DdG. Palafrugell

A Catalunya hi ha una vuitantena de municipis que ofereixen la possibilitat de celebrar les anomenades «cermimònies de benvinguda», una mena de «bateig civil» per celebrar simbòlicament l’arribada d’un infant a la comunitat. L’últim a sumar-s’hi ha esta l’ajuntament de Palafrugell. Segons un comunicat de l’equip de govern, en la cerimònia es posa de manifest «el compromís dels pares i tutors d’educar-lo amb valors cívics i el de la institució per garantir una societat lliure, justa i igualitària». L’ordenança municipal reguladora d’aquest tipus de celebracions va ser aprovada per unanimitat pel Ple de l’Ajuntament.

Totes aquelles famílies amb infants menors de 5 anys empadronades al municipi que ho desitgin poden sol·licitar la celebració de la cerimònia presentant la corresponent instància. L’acte serà presidit per l’alcalde, o un regidor o regidora en qui delegui, i es podrà realitzar a la Sala de Plens de l’Ajuntament el dissabte al matí. Els pares o tutors tenen l’opció de designar uns padrins, i rebran una acta signada com a record de la cerimònia.

Legament aquesta cerimònia no té cap influència, ja que els nens a qui es dona la benvinguda ja estan inscrits al registre civil i empadronats al municipi.

Alella va ser l’ajuntament que va oferir per primera vegada el 1998 la possiblitat de celebrar un «bateig civil», encara que no va ser fins al 2004 quan es va celebrar el primer , a Igualada.

«El bateig civil no és una transformació ni una còpia del bateig religiós, és una opció diferent», apunta l’antropòloga Rosa Canela, autora del llibre Bateig sense Aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya. «Necessitem els ritus de pas perquè són una experiència col·lectiva catàrtica», amb una funció social, psicològica i política, «reforcen el sentiment de pertinença a un grup» i ens ajuden a «superar el que fa mal o fa por», conclou.