Les similituds desconegudes entre les mosques i els humans

Per més diferents que semblem, hi ha moltes similituds entre els éssers humans i les mosques. De fet, estudis constaten que un 75% dels gens que causen malalties en humans són també presents al genoma de les drosòfiles, col·loquialment anomenades mosques del vinagre o de la fruita.

Utilitzar la mosca com a model biomèdic per a fer estudis de comportament i així entendre què passa als humans és una pràctica que l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Josep Trueta (Idibgi) va engegar el 2019, a través d’un espai anomenat Fly Room, únic a Girona. 

Aquesta «sala de mosques» és una plataforma oberta a investigadors de l’Idibgi per tal de fer recerca a través d’aquest insecte, que permet l’estudi d’una àmplia varietat de trastorns i especificitats genètiques. El principal avantatge d’aquestes mosques és que constitueixen un model d’investigació de baix cost que permet obtenir resultats ràpids, a diferència d’altres models més comuns, com el ratolí. 

«Són fàcils de recol·lectar i mantenir, les posem en diversos pots classificats segons la tipologia de genètica i com que tenen una esperança de vida curta d’uns dos o tres mesos fan canvis i es reprodueixen molt ràpidament, de manera que obtenim resultats en un període curt de temps»

Anna Castells

— Investigadora

L’Idibgi no té estabulari, una instal·lació que permet fer recerca amb mamífers, sobretot ratolins. Per tant, només disposen d’aquests insectes. «Són fàcils de recol·lectar i mantenir, les posem en diversos pots classificats segons la tipologia de genètica i com que tenen una esperança de vida curta d’uns dos o tres mesos fan canvis i es reprodueixen molt ràpidament, de manera que obtenim resultats en un període curt de temps», explica Anna Castells, investigadora postdoctoral i coordinadora de la Fly Room.

Castells, nascuda a les Planes d’Hostoles el 1984, va estudiar Biologia i Bioquímica a la Universitat de Barcelona i, després de fer un màster especialitzat en neurociència, va anar a fer el doctorat a Holanda, on va viure vuit anys. Per tal d’investigar les malalties genètiques, sobretot les que afecten el neurodesenvolupament, va començar a experimentar amb mosques de la fruita per les semblances que presenten amb els éssers humans. Per altra banda, Castells matisa que la investigació amb aquests insectes no és determinant, ja que consisteix en una primera fase però després cal corroborar els resultats amb ratolins, per exemple.

Després de l’experiència a Holanda, Anna Castells va entrar a treballar a l’Idibgi com a investigadora postdoctoral, al grup de Nutrició, eumetabolisme i salut, liderat per José Manuel Fernández-Real, i també amb l’objectiu de coordinar la Fly Room.

Estudis de comportament

La principal línia d’investigació amb les drosòfiles és la d’estudis de comportament, com per exemple la memòria, i la relació que presenta amb la microbiota, un conjunt de virus que s’alimenten de bacteris i que estan presents habitualment a l’intestí.  A més, aquests virus es troben presents en productes làctics que consumim diàriament. Aquestes troballes permeten desenvolupar noves aproximacions basades en la dieta i així millor la memòria.

Per altra banda, també s’estudia la relació entre la microbiota i la depressió o estrès. En aquest cas, la mosca ajuda a entendre com la dieta i la microbiota intestinal poden modular, és a dir augmentar o disminuir, l’estat de depressió. Això obre la porta a nous plantejaments terapèutics.

També s’estudia la relació entre la microbiota i la depressió o estrès. En aquest cas, la mosca ajuda a entendre com la dieta i la microbiota intestinal poden modular, és a dir augmentar o disminuir, l’estat de depressió. Això obre la porta a nous plantejaments terapèutics.

Anna Castells

— Investigadora i coordinadora de la «Fly Room»

Per posar un exemple d’algun experiment, s’incorpora microbiota a l’alimentació de les mosques durant un període de temps i es compara la seva reacció amb les que no en prenen. Han comprovat que, després d’exposar-les en una situació d’estrès, les que prenen microbiota tenen més ganes de menjar i de moure’s que les que no n’han pres i, inclús, tenen més motivació per a superar obstacles. En el cas de la memòria, també estudien les variacions que presenten els insectes quan han de repetir una sèrie de seqüències i comproven fins a quin punt les recorden quan passa un període curt de temps. 

A part del comportament, darrerament també estan fent estudis centrats en l’alimentació i l’obesitat. I cal tenir present que de forma paral·lela s’estudia per a la investigació bàsica per a saber més coses dels animals, independentment dels humans.

En definitiva, tot i que les mosques presenten limitacions per a l'estudi de molts altres sistemes, com per exemple el respiratori, ja que no tenen pulmons, o el cardiovascular; han aportat moltes dades sobre principis fonamentals de la biologia i la genètica.

Subscriu-te per seguir llegint