Poma de Girona preveu mantenir una producció alta tot i la sequera

El sector espera recollir més de 88.500 tones en una temporada marcada per la situació d'excepcionalitat

Els productors asseguren que hi haurà una poma «de qualitat» i «bon calibre»

Maria Domínguez Trijueque

La sequera no ha frenat la producció de poma a Girona. La IGP fa una previsió que panté els nivells de producció elevats, i es preveu recollir més de 88.500 tones de fruita entre els mesos d'agost i novembre, quan acaba la temporada. La xifra és similar a la que es va tenir l'any passat (88.340) i representa la quarta millor dada des que es va crear la IGP Poma de Girona.

Això ha estat així, en part, per l'increment de la superfície de producció. Les 1.800 hectàrees de la temporada passada s'han ampliat gairebé més de 2.000. Els productors gironins també celbren l'alta qualitat de la producció d'enguany.  «S’espera que hi torni a haver una poma bona i de qualitat pel que fa al nivell de dolçor i calibre mig de la fruita» sosté Joan Bonany, director de l’IRTA-Mas Badia

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona està formada per 78 famílies productores de les empreses Girona Fruits, de Bordils (Gironès); Giropoma Costa Brava, d’Ullà (Baix Empordà); i Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). Aquests productors recorden la campanya actual per la preocupació que han viscut per la sequera, tot i que després no hagi tingut un impacte en la producció. Bonany apunta que ha estat la casuística fonamental de la temporada, «no tant pels impactes sinó per la incertesa».  

«S’espera una poma bona i de qualitat pel que fa al nivell de dolçor i calibre mig de la fruita»

Joan Bonany

— Director de l'IRTA-Mas Badia

En l’onzena edició de l’acte primera Poma de Girona, celebrada ahir i que cada any marca l’inici del procés de collita, Jaume Armengol, president de la IGP, ha explicat que ja es va començar la campanya programant una reducció del 40% d’aigua. La declaració d’alguns municipis de l’Alt Empordà en situació d’emergència a la sequera va obligar a baixar l’estalvi al 80% per cent. «Mai abans havíem hagut de regar amb una restricció com la que hem tingut aquest any. És dur, però hi arribarem», afirma. «Els arbres necessitaran menys aigua a partir d’ara, pel començament de la recollida».

Tret de sortida de la collita de la primera poma de Girona 2023 a l’IRTA-Mas Badia

Tret de sortida de la collita de la primera poma de Girona 2023 a l’IRTA-Mas Badia / Rafel Bosch

Des de l’any 2020 s’ha anat entrant en situacions de sequera cada vegada més progressives. És per això que aquests resultats s’entomen amb optimisme, però també «amb preocupació per com es pot desenvolupar la situació en el futur».  

Les tres empreses que integren la IGP Poma de Girona en son conscients, i ja fa un temps que apliquen diferents tècniques per adaptar-se i fer front al canvi climàtic. «Treballem amb eines com el gota gota del Giroreg, la instal·lació de xarxes per evitar els cops de sol, les podes en verd… El sector està fent la feina» explica Armengol. En aquest sentit, s’ha dut a terme una aclarida més intensa i precisa per anticipar-se als efectes de la sequera, deixant l’arbre amb menys fruits i per tant amb menys necessitat hídrica. Això en part ha ajudat a que les pomes restants fóssin d’un millor calibre i de més qualitat. 

Ja fa un temps que els productors gironins apliquen diferents tècniques per adaptar-se i fer front al canvi climàtic

Les temperatures dels últims dies acaben d’explicar aquesta qualitat. Tot i que s’han viscut certes dificultats de coloració en les varietats bicolors, les nits fresques han ajudat a que varietats com la Gala hagin pogut agafar bon color. Per una altra banda, a més, les altes temperatures durant el dia han fet que els sucres s’incorporessin a la poma i han facilitat el control de malalties d’origen fúngic. 

Des de Poma de Girona s’ha volgut destacar la col·laboració i acció conjunta amb la resta dels actors implicats alhora de gestionar la situació de sequera i excepcionalitat, especialment els productors particulars i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). «Les conseqüències negatives haurien sigut molt més importants si no hi hagués hagut aquest diàleg», assegura el director.

El Mas Badia, com a Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), compta amb un programa de millora genètica, d’obtenció de noves varietats, més adaptades al canvi climatic. «Són noves varietats més resistents a les altes temperatures, que necessiten menys aigua i són capaces d’agafar el color més fàcil, més cruixents i més dolces...» afirma Bonany. Però tot això és un esforç a llarg termini. «Les plantacions existeixen i duren vint anys. A part, les noves són joves, i encara hi ha poca producció al mercat». 

Competència i pedagogia

El convidat d’honor a l’acte, el cuiner i divulgador gastronòmic Pep Nogué, ha sigut l’encarregat de recollir la primera poma. El garrotxí també ha aprofitat per reivindicar la importància dels productes de proximitat. La fruita d’importació és una qüestió important, especialment perquè «la posen al lineal de la botiga igualment, i inclús en un preu més barat» reflexiona el director de la IGP. És precisament el preu que preocupa, perquè sol ser factor clau –i a vegades fins i tot l’únic– en molts casos a l’hora de decidir quina fruita comprar. Per a Jaume Armengol, la diferència és enorme. «Nosaltres complim uns requisits i unes certificacions, tenim uns paràmetres de sostenibilitat amb el territori».

«Hi hauria d’haver molta pedagogia. Inclús començant des de baix, a l’escola: començar a inculcar a la mainada què és una fruita bona», continua. Nogué i el sector comparteixen la creença que cal educar sobre aquest tema, perquè a l’hora de comprar fruita es tingui en compte d’on vénen els productes, com i qui els produeixen...  

Joan Bonany es mostra igualment preocupat, però està convençut que «la gent sap apreciar molt bé les qualitats». Les dades no estan tan allunyades d’aquesta posició: la producció de Poma de Girona segueix sent molt rellevant en l’àmbit català i estatal, suposa el 33% de la producció de Catalunya i gairebé el 20% del total espanyol