"A Ripoll, si ets marroquí, et sents terrorista"

Marc, Jan i Omar tenien 9 anys el dia dels atemptats terroristes de la Rambla i Cambrils, del qual aquest 17 d’agost fa sis anys i que van deixar un balanç de 16 morts i 140 ferits. Aquests tres adolescents acaben de fer els 15 i al setembre s’estrenen a 4t de l’ESO. Xerren a la plaça que hi ha davant del monestir de Ripoll, lloc central del municipi que molts situen com l’inici de la nació catalana. Municipi que encara viu amb la càrrega de la massacre, comesa per sis dels seus veïns, sis joves criats aquí i radicalitzats per l’imam Abdelbaki Es Satty a la mesquita local.

Marc, Jan i Omar són catalans: han nascut i crescut a Ripoll, però un d’ells, de pares marroquins, manté els amics al marge de la seva vida familiar. Els precs a la mesquita o la festa del sacrifici dels ous són moments que amaga. El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial que Diari de Girona, xerra amb una generació de ripollencs que ha crescut amb les seqüeles de l’atemptat, s’ha hagut de distanciar d’amics, suportar insults de «terrorista» i que pateix alhora per trair els costums a casa.

Omar, Jan i Marc van al mateix institut, surten junts, juguen a futbol i van al casal a l’estiu. Però Jan i Marc saben que Omar ha estat blanc de molts insults a l’institut. «El moro de merda sempre els ho diuen, però nosaltres el defensem», explica Jan. A vegades també li ha caigut el qualificatiu de terrorista. «T’ho diuen en pla broma, en pla de debò...», apunta el noi amb el cap cot.

Ripoll, una ciutat i dos mons enfrontats

Vida complexa

La d’aquests adolescents és una mostra de com de complexa és la vida dels nens amb orígens àrabs a Ripoll. Per a Moussa, estudiant i cambrer de 25 anys, és el pa de cada dia. «Jo era amic d’alguns nois que van cometre l’atemptat, sortien amb mi de festa. Eren un encant... a vegades ho penso, podria haver estat jo mateix», reflexiona.

«És que a Ripoll, si ets marroquí, et sents terrorista. La gent ja et mira en pla ‘estan tramant alguna cosa’». Són les repercussions que van deixar al municipi els atemptats comesos per sis dels seus veïns. «T’hi has d’acostumar. No és que tu els hagis fet res de dolent, és que ets marroquí», explica el noi, que va arribar a Sant Joan de les Abadeses amb 4 anys. El pitjor va ser perdre amics. «Després dels atemptats, molts es van distanciar de mi».

La llista de laments és llarga. «Els Mossos ja et paren abans que als catalans que van amb tu, o al llogar un pis veuen els teus cognoms i ja et diuen que no. Jo ho vaig aconseguir perquè me’n vaig anar a viure amb la meva xicota catalana», segueix. El romanç ja s’ha acabat, però la noia explica que ella no va conèixer mai els seus sogres. «No els podia dir que estava amb ella, no ho entenen. Em dirien, “per què fas això a aquesta noia si no et podràs casar amb ella, no és musulmana”», assenyala Moussa.

«És el que ha de viure entre dos mons. Et sentiràs diferent sempre. Aprens a viure amb la mirada racista, veus la separació des de l’escola i alhora hi ha coses que no pots fer ni comptar a casa. Jo al final vaig decidir que era ciutadà del món», segueix.

Hamza, de 27 anys i empleat d’una fàbrica tèxtil, va arribar a declarar com a testimoni a l’Audiència Nacional pel judici dels atemptats. «Eren els meus amics, ho vaig viure tot... tenien un futur prometedor», assegura emocionat. A aquest xicot, que va arribar amb 7 anys a Ripoll, el 17A també li ha marcat la vida. «Abans era diferent, la gent estava encantada amb nosaltres... però des de l’atemptat ho ha canviat tot. Et miren d’una altra manera, no et volen llogar un pis, s’inventen excuses. Nosaltres som persones, fem la nostra feina. Jo no busco cap problema», explica abans de rentar-se per anar a resar a la mesquita.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint