La jubilació a Girona cada vegada arriba més tard

Els gironins cada vegada es jubilen més grans. Així ho reflecteixen les últimes estadístiques de la Seguretat Social, que no només recullen les conseqüències del progressiu retard de l’edat ordinària de retir -un procés que culminarà el 2027, quan l’edat «legal» de jubilació se situï als 67 anys-, sinó també les conseqüències de la precarietat i estacionalitat del mercat laboral, que retalla les carreres de cotització de molts professionals de la zona.

D’aquesta manera, l’edat mitjana dels gironins que van accedir a una pensió contributiva els set primers mesos d’aquest any va assolir els 65 anys, que suposa sis mesos més que el 2019. Un retard que reprodueix l’augment de l’edat ordinària de jubilació que s’ha produït aquest període, que ha passat per llei dels 65 anys i vuit mesos als 66 anys i quatre mesos, per als que no arribin al període màxim de cotització que dóna dret a rebre el 100% de la pensió. Un període establert ara a 37 anys i nou mesos.

Per a aquells que superen aquest període, l’accés a la pensió es manté als 65 anys, encara que el que ha augmentat és el temps necessari per assolir-lo, que el 2019 era de 36 anys i nou mesos.

Diferències entre províncies

Però a més d’aquest augment generalitzat de l’edat de recés també son significatives les diferències que hi ha entre províncies, que reflecteixen la diferent realitat laboral de cadascuna d’elles. D’aquesta manera, els gironins deixen la feina exactament a la mateixa edat que el conjunt d’espanyols.

En canvi, els treballadors de Navarra son els que es jubilen més joves a tot l’Estat. Abandonen la seva professió amb només 64,3 anys, mentre que a Terol són 64,4 anys, igual que a Astúries, Burgos o Àlaba. A la banda oposada, si ens fixem en els que es jubilen en una edat més avançada trobem els treballadors d’Ourense, que son el que més posposen el moment d’abandonar la feina de manera indefinida: ho fan als 65,7 anys. Els segueixen els treballadors de Tenerife i Ceuta, amb 65,6 anys, i per darrere se situen els ciutadans de Màlaga, Múrcia, Las Palmas o Melilla, amb 65,4; i els almeriencs i balears, amb 65,3.

Subscriu-te per seguir llegint