«Tenir altes capacitats no és sinònim d’èxit i costa d’entendre»

El president del Col·legi de Psicologia de Girona, Àngel Guirado, aborda la problemàtica i insisteix en la importància de saber identificar les necessitats educatives dels alumnes des de les famílies, els docents i l’entorn social

Guirado en la presentació del llibre, ahir a Girona.

Guirado en la presentació del llibre, ahir a Girona. / Aniol Resclosa

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Desconegudes i mal interpretades. Així defineix Àngel Guirado les altes capacitats, en base a les estadístiques, que també confirmen que no s’identifiquen ni s’atenen adequadament. 

El president del Col·legi de Psicologia de Girona desmenteix la idea preconcebuda per molta part de la societat, que associa les altes capacitats amb l’èxit, i dona eines per comprendre millor el fenomen i prendre millors decisions per tractar-lo al llibre Las altas capacidades en la encrucijada de l’Editorial Dominicus, que es va presentar ahir a la Llibreria 22.

L’assaig és el resultat d’anys de treball, experiències, observacions i vivències per tal d’arribar a entendre tots els factors que influeixen en una bona atenció de les necessitats educatives no identificades. «Aquest tipus d’alumnat sovint es troba en una cruïlla i estan en un entorn que els minimitza i infravalora i és molt important la interacció amb les famílies, docents i l’entorn social». 

Tot i que Guirado admet que el sistema educatiu és complex, amb ràtios d’alumnes molt elevades per aula, considera que es poden trobar «estratègies i metodologies» per intentar abordar aquests casos. «Aquest llibre pretén respondre les preguntes que es fan moltes persones amb interès en el tema, des de la ciència, però també des de la realitat quotidiana, per això parteix de situacions reals». 

Per altra banda, Guirado concreta que en els últims anys ha augmentat lleugerament el diagnòstic de les altes capacitats perquè hi ha més eines i mètodes per a detectar-les. Malgrat tot, matisa que no és suficient perquè hi ha molts casos sense detectar i també que encara que hi hagi un diagnòstic, si no se sap tractar, «no serveix de res». En molts casos «els nens s’avorreixen a l’aula» i el fet de tenir altes capacitats pot crear angoixa i desembocar a malestar emocional, a més de trastorns.

«Hi ha moltes interaccions i factors diversos, però tot conflueix en un mateix espai i temps, l’educatiu».

Pes de les xarxes socials

Guirado dedica una part del llibre a recollir el que es diu sobre altes capacitats a les xarxes socials. «Juguen un paper important en la informació i desinformació, donen veu als mites i estereotips i són un espai on moltes persones que pateixen rebuig de l’entorn es poden desfogar; però també són el mitjà per a l’ajuda i suport en forma d’informació, participació i catarsi col·lectiva».

Algunes de les aportacions són de famílies preocupades pels seus fills, perquè a l’escola no els fan cap adaptació i també publicacions que neguen les altes capacitats. «Hi ha molt desconeixement i és necessari visibilitzar-ho».