Gairebé dos de cada deu pacients de Parkinson són menors de 50 anys

La malaltia de Parkinson és el trastorn de moviment més prevalent i la segona malaltia neurodegenerativa més comuna en el món, per darrere de l’alzheimer. Es calcula que 10 milions de persones la pateixen a escala global, però, l’any 2050, el número podria duplicar-se, ja que és la malaltia neurològica que més augmenta en nombre de casos, mortalitat i discapacitat. En els últims vint anys, la càrrega de malaltia, és a dir els anys de discapacitat que provoca, han augmentat més d’un 80% i les defuncions s’han duplicat.

Aquest increment és provocat per l’envelliment de la població dels països rics, atès que la degeneració progressiva que provoca el Parkinson a les neurones que generen dopamina, un neurotransmissor responsable de traslladar informació sobre el moviment, entre altres funcions, s’incrementa amb l’edat, que és el principal factor de risc.

Això no significa que tots els pacients tinguin una edat avançada. Entre un 10% i un 15% són diagnosticats amb menys de 50 anys i l’edat mitjana de diagnòstic sol estar entre els 55 i 65 anys, és a dir, són persones que ni tan sols han entrat en l’etapa de la jubilació quan pateixen els primers símptomes. Així mateix, hi ha casos en nens i adolescents, que tenen unes característiques pròpies i una evolució més lenta.

Pacients joves

L’augment de la incidència s’està produint especialment a partir dels 60 anys, però hi ha estudis que també apunten a un increment en pacients joves, d’entre 30 i 50 anys, això no obstant, «aquestes dades s’han de prendre amb cautela i veure si són confirmades amb més evidències en el futur», segons el doctor Álvaro Sánchez Ferro, coordinador del Grup d’Estudi de Trastorns del Moviment de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

El cas més conegut i paradigmàtic de Parkinson és el de l’actor Michael J. Fox, qui va saber que patia aquesta malaltia en el més alt de la seva carrera, quan a penes tenia 29 anys. Malgrat que el Parkinson afecta a la qualitat de vida, gràcies als tractaments que redueixen els símptomes moltes persones poden fer una vida pràcticament normal anys després del diagnòstic. Però amb el temps la malaltia és degenerativa i els pacients empitjoren o els fàrmacs deixen de tenir efecte, atès que encara no s’ha aconseguit una cura, frenar la malaltia o conèixer exactament què la provoca.

Es calcula que menys d’un 10% dels casos estan relacionats amb els gens o formes hereditàries, que normalment són les persones que tenen símptomes abans. En canvi, l’exposició a pesticides, dissolvents, la contaminació o mantenir un estat d’inactivitat física, aïllament social o no controlar adequadament el sucre, la pressió arterial o el colesterol poden predisposar a desenvolupar la malaltia.

«Però no se sap amb exactitud la causa, per això encara no podem parar la malaltia», explica Juan Pablo Romero, neuròleg de l’hospital Beata María Ana i coordinador del grup de trastorns del moviment de l’Associació Madrilenya de Neurologia (AMN).

Durant els últims anys, han sorgit evidències que indiquen que persones amb depressió, pèrdua d’olfacte o moviments involuntaris durant el somni acaben desenvolupant Parkinson, perquè «la degeneració de la substància negra del cervell comença vint anys abans que apareguin els primers símptomes» que s’associen a la malaltia, com els tremolors o la rigidesa muscular, però això no significa que totes les persones amb aquests trastorns pateixin, amb el temps, la malaltia neurològica. «Si aconseguíssim saber quins d’ells sí que tindran Parkinson, potser també podríem frenar la malaltia, però de moment no ho sabem», afegeix el doctor Romero.

Una altra de les dificultats és que no tots els afectats tenen problemes motors, com els característics tremolors o lentitud de moviments. A vegades comença a manifestar-se amb dolor a les articulacions o depressió, que en el 30% dels casos és la primera manifestació. «Per això cal estar alerta quan persones a partir de 60 anys comencen amb aquests símptomes sense haver tingut episodis previs», apunta el doctor Sánchez Ferro.

El fet que no sempre causi tremolors, o no es manifestin en primer lloc, provoca que els diagnòstics es retardi, de mitjana, entre un i tres anys i que, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), un terç dels nous casos estiguin sense diagnosticar. La dilació està relacionada que els símptomes difusos que provoquen que primer es consulti el metge de capçalera, el traumatòleg o el psicòleg abans d’acudir al neuròleg, que és l’especialista en Parkinson.

Així i tot, segons la SEN a Espanya hi ha al voltant de 160.000 afectats, el 2% de la població major de 65 anys i el 4% dels majors de 80 anys. I com el principal factor de risc és l’edat i la societat espanyola estarà cada vegada més envellida es calcula que el nombre d’afectats a Espanya creixerà a un ritme superior al d’altres països i es triplicarà en els pròxims 25 anys.

La recerca

En aquest context, la ciència s’està bolcant a trobar una cura. Existeixen al voltant de mig miler assajos en el món i un dels més prometedors està relacionat amb la lixisenatida, el mateix compost que està donant resultats contra la diabetis i l’obesitat i s’inclou en el famós Ozempic, que també podria impactar en el cervell i frenar el Parkinson. També s’està apostant per la immunoteràpia o la intel·ligència artificial per a millorar el diagnòstic, conèixer millor l’evolució d’un pacient o avançar en els tractaments o cirurgies.

Alguns d’aquests assajos podrien donar resultats en cinc o deu anys. «Cal ser realistes i els assajos no tenen terminis curts, però sí que sóc optimista en què es pugui trobar com frenar els símptomes que provoca la malaltia», reflexiona el coordinador del Grup de Trastorns del Moviment de la SEN. «La cura està més llunyana, però la detenció potser sí que ocorre en els pròxims cinc o deu anys», apunta el doctor Romero.

L’AGIP

L’Associació Gironina de Parkinson (AGIP) ha realitzat durant aquesta setmana diversos actes a l’entorn del Dia Mundial del Parkinson, entre ells destaquen el col·loqui celebrat a l’auditori Josep Irla anomenat «Viure amb Parkinson» i la taula informativa a la Rambla de la Llibertat.

«Ens vam adonar que a les comarques gironines només hi havia una associació de malalts de Parkinson, i per això l’octubre del 2022 vam decidir crear-ne una», explica la presidenta de l’associació, Victòria Saget. «Vam començar amb divuit persones, però actualment en som setanta-quatre, entre malalts i familiars», afegeix. L’objectiu d’aquesta agrupació és clar: «Agrupar les persones que tenen Parkinson i que aquestes trobin un lloc on acollir-se amb persones que entenen el que els hi passa», afirma Saget. «Costa molt que les persones vulguin dir que tenen Parkinson, nosaltres intentem fer-los veure els beneficis d’estar associat i compartir la seva història», conclou Saget.