«Per mi l’èxit és quan una núvia es posa a plorar perquè es veu radiant»

Es defineix com una «apassionada» de la seva feina. D’aquí a 20 anys, creu que podrà seguir dient el mateix?

Diria que sí. Per mi, cosir i crear és molt més que una simple feina. És una passió, és un hobby, és una manera de viure. Visc pràcticament per treballar. Em fa sentir realitzada perquè no hi ha dos dies iguals, com tampoc cap núvia ni cap vestit igual. Les núvies són el motor del meu projecte i cada dia és un nou repte. No em veig treballant enlloc més, però amb 70 anys tampoc em veig de genolls a terra fent un baix. Hauré de delegar.

Amb 12 anys es va comprar la seva primera màquina de cosir. Què és el primer que va confeccionar?

Un davantal de cuina. En sortir de classe, a l’ESO, feia els deures i després cosia. Havia de preparar-ho tot per poder anar a fer fires d’artesania amb la meva mare i la meva germana els caps de setmana. Així és com va començar tot, els professors i els amics me’n van comprar molts. Encara hi ha gent que en guarda. No fa molts anys em va trucar una fidel compradora demanant-me’n més.

Com va arribar al món de la moda nupcial?

Després del Treball de Recerca i la desfilada que vaig organitzar al Teatre Municipal de Girona, em va quedar el regust de fer alguna peça especial. Fins al moment havia fet coses bastant ràpides però jo veia les desfilades de París i tot el behind the scenes de com es realitzaven i jo volia ser allà, enmig d’aquelles mans que cosien i creaven art. I a partir d’aquí vaig començar a pensar en la idea i en com enfocar-ho.

Aquell sucre de les pel·lícules romàntiques nord-americanes la va condicionar, per bé o per mal?

És important veure tots els enfocaments per a poder escollir el que és realment important per tu. El romanticisme tan idilic és una mica tòxic, però sí, és clar, tota núvia es vol veure espectacular el dia del seu casament. És un dia molt important i les fotos quedaran per sempre al menjador de moltes cases. La moda canvia molt ràpid, però el que m’ajuda a veure quin vestit fer a cada núvia és la seva personalitat i la seva essència. Cada persona i cada cos és únic.

Un vestit de núvia té el poder d’empoderar una dona?

Oi tant. I molt! Et podria explicar mil aventures i històries que han passat al meu provador. Una que em va marcar per sempre és quan una núvia em va dir que si jo no li podia fer el vestit, no es casava. Es veu que alguns companys del sector li havien dit que no entrava en cap vestit de la botiga i la núvia havia marxat plorant. Doncs el dia del casament, aquella núvia no podia estar més contenta, agraïda i feliç amb el seu vestit. El meu objectiu és que tota núvia se senti còmode i no disfressada el dia del seu casament. Juntament amb la meva germana Gemma, que és maquilladora professional, treballem colze a colze i preparem l’estilisme integral de la núvia.

Ha de ser blanc sí o sí?

No, de fet en faig molts que no són blancs. També pantalons o monos. La majoria tenen algun toc de color. Fins i tot en vaig fer un de negre amb flors vermelles. Pocs dies abans del casament se li va morir el pare i la núvia em va dir: ‘ara té més sentit que mai’.

Les males llengües troben exagerat pagar 2.000 euros per un vestit que et posaràs un dia. Què en pensa?

Això depèn del que cadascú valori. És «el dia» o «un dia»? Vols portar un vestit únic o un vestit que moltes núvies portaran? Fet a Girona o a l’altra punta del món? L’artesania necessita un temps de creació i d’elaboració que les peces fetes en massa no tenen. Moltes vegades no es veu la feina que hi ha al darrera d’un vestit: prendre mides, fer el patró, buscar la tela, tallar-la, muntar i mil proves fins el dia del casament. Sempre dic que fer el vestit amb mi no és comprar un vestit, és viure una experiència única. Jo faig el seguiment des que arriben fins minuts abans de casar-se, ja que també vesteixo a la núvia el dia del casament. Moltes vegades també restauro vestits de les àvies o les mares i els transformo per a les noves núvies de la família. I fer-ho bé requereix el seu temps.

L’any 2016, quan tot just tenia 19 anys, va dir en una entrevista a aquest diari que «alguns potser em veuen com una ‘ninyata’, però penso anar a ‘petar’ el mercat». Agafant-li l’expressió, l’ha petat?

Jo diria que he reinventat el meu model de negoci, he trobat el meu lloc i la meva manera. No ha estat gens fàcil, innumerables vegades he estat apunt de tirar la tovallola, però per mi no tenia sentit no seguir allò que em fa estar viva. Soc molt conscient que no puc ni vull competir contra grans marques perquè per mi són productes totalment diferents: tens l’opció de comprar un article igual que milers de persones o pots fer-ne un d’únic i exclusiu, amb una persona a la teva disposició 24/7 que saps que no et fallarà. No tinc por de la competència, ha canviat molt això de la rivalitat entre marques. Cada persona té un estil molt diferent, una cosa que et surt de dins, del cor, i encara que algú copiï algú altre, és impossible fer el mateix. I això és el que ens fa ser únics.

El reconeixement professional li va arribar molt aviat. Com ho va pair?

Mai he pensat que soc millor que ningú altre, al contrari, sempre penso que soc molt poqueta cosa però així soc feliç. Per mi l’èxit és quan una núvia, a la prova final, es posa a plorar perquè es veu radiant. Això va més enllà de guanyar-me la vida, que també és important, però jo crec que aquest és el motiu pel qual tinc tanta passió per la meva feina.

Com s’ho va agafar el sector, que amb 19 anys ja tingués botiga a Barcelona?

Crec que devien pensar que era una més intentant-ho.

Li ha costat liderar i fer-se valer, per l’edat, entre els seus treballadors?

Abans, quan tenia gent treballant per mi, sí, em va costar, perquè sembla que una persona jove no pot tenir experiència. Em feien les coses diferents al que jo demanava i després havia de retocar-ho tot.

Cosir encara és feina de dones?

El 90% són dones però cada cop hi ha més modistes homes i també és totalment vàlid.

Té sostre, Mireia Vidal?

La meva intenció és créixer més, sense perdre mai de vista que el més important és gaudir-ho. Tinc clientes que venen expressament des d’arreu del món, de Texas a Venècia. I això també em fa sentir que he posat Girona al mapa en el món de la moda nupcial.

Subscriu-te per seguir llegint