Compromesos amb el periodisme i amb Girona

L’objectiu del Diari de Girona és clar i tossut: ser útils a la societat des que, el 28 de setembre del 1889, Rafael Masó Pagès va fundar i dirigir «Diario de Gerona de Noticias y Avisos». Des de l’1 d’agost del 1996, la capçalera fora part de Prensa Ibérica i els darrers anys amb una doble aposta d’actualitat: en paper i en digital

Un moment de l'acte celebrat al Pati de les Magnòlies.

Un moment de l'acte celebrat al Pati de les Magnòlies. / Aniol Resclosa

Redacció

Redacció

Diari de Girona és hereu d’una capçalera històrica nascuda el 28 de setembre de 1889 amb el nom de Diario de Gerona de Avisos y Noticias, fundada per Rafael Masó Pagès, impressor, procurador dels tribunals i polític, que el va dirigir fins al seu mort, el 1915. Va passar a publicar-se íntegrament en català el 1932, poc després de la proclamació de la II República, i va deixar de sortir al carrer l’endemà del cop d’estat de Francisco Franco. La capçalera Diari de Girona es va recuperar el 1986, després que Los Sitios, hereu del rotatiu històric, passés a mans privades, provinent de la cadena de diaris de l’Estat.

L’1 d’agost del 1996, Diari de Girona va ser adquirit per Prensa Ibérica i va passar a formar part d’un grup especialista en informació local i regional, amb diaris a diferents territoris d’Espanya. Aquest pas va donar estabilitat al rotatiu, que va entrar en una etapa de canvis amb l’objectiu de consolidar-se com a mitjà de referència informatiu a la zona d’influència de Girona i les seves comarques. Una de les primeres decisions de la nova empresa va ser traslladar la seu al centre de la ciutat, al costat de la cèntrica Plaça Catalunya i introduint millores tècniques que van permetre fer un salt de qualitat.

Diari de Girona va conservar la seva independència informativa i la nova editora li va permetre exercir un periodisme crític amb el poder que el va portar a publicar desenes d’exclusives sobre casos de corrupció, entre elles el finançament il·legal d’Unió Democràtica, soci de la coalició Convergència i Unió ( CiU), la trama empresarial de la família Pujol Ferrusola i els seus contractes amb l’administració catalana o múltiples irregularitats a ajuntaments de la província de Girona. La qualitat informativa ha merescut en tots aquests anys nombrosos premis: Tasis-Torrent, Carles Rahola, Manel Bonmatí, finalista dels premis de disseny de la SNDE, Millor Publicació en Premsa Diària 2021 i, recentment, un accèssit dels premis Àlex Lliteras de periodisme esportiu.

Internet, una revolució

La revolució va arribar amb Internet. El gran canvi es va produir el 18 d’octubre del 1999, tres anys després de l’aterratge de Prensa Ibérica. Aquella jornada va ser històrica; Diari de Girona va posar en marxa la seva edició digital, sense saber on portaria la decisió. Va ser el primer de Girona a assaltar Internet i la feina que s’ha dut a terme tots aquests anys li ha permès ser el mitjà líder a Girona i situar-se entre els més llegits en català a Catalunya.

Prensa Ibérica va apostar a finals del segle passat per la presència a la xarxa i, any rere any, el repte ha estat més ferm. Amb la incorporació de nous mitjans tècnics, formació del personal, canvis en l’organització i en els mètodes de treball, incorporació de perfils especialitzats i un esforç de totes les persones implicades, Diari de Girona s’ha convertit en un mitjà de referència a Internet, que arriba a qualsevol racó del món amb la informació local elaborada des de la redacció de Plaça Catalunya i la global que serveix la xarxa de 26 diaris del grup.

Els periodistes també han canviat la manera de treballar, explicant històries però no pensant només en el paper i en cada 24 hores, sinó en anar modelant la informació al llarg del dia, incorporant noves notícies mentre es van produint, ampliant minut a minut els grans esdeveniments, informant del que està passant a tot moment i el més ràpid possible; sense oblidar la versió paper, fidel a les cases i quioscs cada matí. L’objectiu clar i tossut és ser útils a la societat.