Només li va faltar una ruleta i un imitador tronat del Rei del Rock, perquè la resta hi era tot. Després de dos anys de residència al Park Theatre de Las Vegas, Ricky Martin va aterrar ahir al festival de la Porta Ferrada amb tots els ingredients de la pirotècnia pròpia de la ciutat del pecat: enormes pantalles, sis ballarins, múltiples canvis de vestuari i un esclat de llum i so per fer brillar un espectacle que està bastit sobre els grans èxits del cantant i unes taules a l'escenari que han estat suades en gairebé tres dècades de carrera.
Al més pur estil nord-americà, el porto-riqueny va exhibir un directe farcit de coreografies enèrgiques, compenetració amb els músics i ballarins i amb el públic de Sant Feliu de Guíxols durant prop de 90 minuts.
Amb un xic de retard i amb una pista de ball plena en què es veia alguna pancarta amb declaracions d'amor, va iniciar el quart dels deu concerts que farà aquest mes a l'Estat.
Martin va arrencar el que seria una vetllada sense aturador amb María, i no anava de farol: va prometre una festa al Guíxols Arena i festa va donar, renovant els vots amb els fans quan, vestit amb un batí de setí groc va anunciar que els «faria volar» amb «un xou molt bonic».
Adrenalina, Vuelve o Livin' la vida loca van sonar a l'antic camp de futbol de Vilartagues i, a mesura que el cantant anava mostrant les seves cartes, els més de 5.000 espectadors s'encenien més i més. Per a She bangs va convidar una seguidora a l'escenari. Va ser la barcelonina Maria Ester, que no es va estar de fer-li nombrosos petons i abraçades. L'estrella va seguir repartint joc amb temes tan coneguts com Te recuerdo, Fiebre o Vente pa' ca, aixecant passions a cada ballaruga.
Els asos a la màniga
Els darrers asos que es va treure de la màniga, ja cap al final, van ser Por arriba, por abajo, La bomba, The cup of life o La mordidita, més recent però igual d'aplaudida.
Ricky Martin juga amb les cartes marcades perquè, fins i tot en temps de reggaeton, més de 60 milions de discos venuts i un repertori a prova de cops de maluc l'avalen com una de les icones més contundents de la música llatina. Contra això poc s'hi pot fer: Porta Ferrada va abaixar el teló fent saltar la banca amb una aposta guanyadora.
