La ciutat de postguerra que va retratar Miquel Morillo
Dediquen un nou volum de la col·lecció Girona Fotògrafs a una vuitantena d’imatges del propietari de l’històric Foto-Cine Morillo
Aquella Girona de postguerra, la que intentava mirar endavant després de la guerra i recorria als fotògrafs professionals per immortalitzar els seus millors moments, és la protagonista del nou volum de la col·lecció Girona Fotògrafs que edita l’Ajuntament de Girona. En aquesta ocasió el protagonista és el fotògraf Miquel Morillo, propietari de l’històric establiment gironí Foto-Cine Morillo i que, a més de regentar la botiga, va immortalitzar una visió panoràmica de la Girona de la primera postguerra.
El llibre, editat per Rigau Editoris i que es va presentar ahir, és una tria d’una vuitantena d’imatges sobre l’obra iniciàtica de Morillo, un mostrari representatiu de la vida social gironina que s’obria esperançada a una lenta recuperació després de la guerra.
Miquel Morillo Gallego va néixer l’any 1924 a Ciudad Real i va traslladar-se a Girona, on havien destinat el seu pare, militar professional, amb només dos anys. Després d’un temps d’exili amb motiu de la Guerra Civil, l’any 1940 la família va tornar a la ciutat i, si bé Morillo va intentar dedicar-se primer a les assegurances fent d’aprenent d’agent comercial, la seva trajectòria va fer un gir radical cap al món de la fotografia influït pel seu sogre, Jaume Deumal i Serrat.
Entre finals de la dècada dels 40 i principis dels 50, quan Girona començava a notar la revifalla econòmica, va decidir dedicar-se a la fotografia de forma professional, oferint reportatges de casament.
A partir del 1953, la tasca la va realitzar juntament amb la seva dona, Heriberta Deumal, assolint un gran èxit. Tant, que fins i tot van ser testimonis del casament secret de Salvador Dalí i Gala als Àngels.
A banda de fotografia de casaments, Morillo va dedicar-se a la fotografia comercial, documental, de peritatge o d’expedient i de premsa.
Com a part del negoci, Morillo va obrir una botiga de fotografia al carrer Hortes, al costat del pont de les Peixateries Velles, on també venia material fotogràfic. Anys més tard, el 1975, el fotògraf va obrir un segon local al carrer Nou.
Pel que fa a la seva faceta pública, entre altres càrrecs, va ser president de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Girona i de Montepio de Conductors Sant Cristòfol, així com vocal de la Cambra de Comerç de Girona, a banda de ser un dels principals impulsors de la creació de l’Escola Universitària de Fotografia.
- El propietari de l’Espai Gironès el posa a la venda per 140 milions
- Denuncien l'elevat nombre d'altes mèdiques a treballadors que no s'han recuperat a Girona
- El cinisme de Puigdemont
- Activen l'alerta per pluges intenses a les comarques gironines
- El pastisser Oriol Balaguer pren les regnes de la Pastisseria Sans, lloc on va néixer el 'bisbalenc
- Queixes dels veïns i satisfacció dels comerciants al final de Temps de Flors
- Temps de Flors tanca amb les mostres quasi intactes i una afluència de turistes gairebé tan elevada com el primer dia
- Aquests són els aparadors més ben decorats de Girona, Temps de Flors