La llum de l’Escala impregna la mirada de Rosa Gabriela Chávez

Trobo Rosa Gabriela Chávez (Caracas, 1989) reambientant i fent-se seu l’espai habitat de la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries, on s’ha instal·lat fa pocs dies per desenvolupar el projecte amb el qual va guanyar la 25a Beca de Primavera que atorga cada any l’Ajuntament de l’Escala. «Aquests són llocs que reben persones, però no tenen essència de casa en si i ara intento sentir que l’espai m’abraça», explica sense deixar d’agrair l’envejable panoràmica del cel i el mar d’Empúries que es desplega davant seu i que li permet viure una experiència que feia temps perseguia. Aquest sentir és un pas vital, ja que l’obra d’aquesta artista veneçolana s’alimenta de l’entorn i de sensacions presents que, més tard, prendran forma sobre paper fotogràfic.  

Una exposició a Púbol reivindica l’art tèxtil de la japonesa Mako Artigas

Rosa Gabriela Chávez va néixer a Veneçuela, on va viure vint-i-quatre anys. Dins seu, però, bullen un mar d’identitats, potser perquè la seva mare és colombiana i el pare, equatorià. Això la va dur, des de petita, a moure’s físicament i mentalment, cosa que ha seguit fent també d’adulta, ja com artista i assistent d’artistes, amb la voluntat d’enriquir-se amb l’entorn i les experiències, i també per fugir de ser encasellada o conduïda a tractar temes tòpics a causa dels seus orígens, com l’emigració o el colonialisme. «El més important de transitar pel món és en què m’assemblo a l’altre», detalla l’artista, ara immersa en un moment vital «de barreja i de construcció a partir del que he conegut». 

El batec de l’art se li devia enquistar dins ben aviat, reconeix, de la seva «cultura ancestral identitària materna». Recorda que la seva àvia materna és indígena, de l’ètnia latxe, a Boyacá, i treballava el tèxtil, una tècnica que ella també aplica. Es va formar com a professora de dibuix tècnic, potser influïda per l’efervescència de l’art figuratiu al país entre els anys 60 i 80, i va impartir classes a batxillerat durant sis anys. Mantenir-se en un mateix espai i amb un horari fix, però, no la satisfeia: «Volia sentir com operava la llum a cada part del món, viure què afectava aquells artistes que hi havien nascut». Així inicià un passeig nòmada.

Sant Feliu celebra una Marxa per a la visibilitat de l'Orgull

A la mateixa Universitat va «enamorar-se» de la fotografia i va fer les primeres passes en un laboratori analògic on ara, tot i el pas del temps, encara sent la màgia de l’inesperat. Va ser, més tard, quan va aprofundir en la tècnica i la metodologia tot afegint, al paper fotosensible, les formes apreses en dibuix tècnic i els coneixements en teixit. És així com van néixer les fotografies escultòriques que marquen el seu univers creatiu, una tècnica que denomina fotoplegat i que crea amb una càmera fosca autodissenyada, aplicant «una mica de matemàtica i física». L’objectiu: «Fer alguna cosa tridimensional sense deformar la imatge».

Són aquestes fotografies escultòriques les que també centraran el projecte 2184 horas amb el qual indagarà, de forma quasi artesanal, en l’entorn d’Empúries i l’Escala: la flora, la fauna, els parcs, la gent... També l’interessa submergir-se en el ric arxiu fotogràfic local amb la idea «d’agafar seccions i recompondre una espècie de gran paisatge prenent només pells o textures». El resultat, que ara comença a emergir, s’exposarà a mitjans setembre al Gavià. En l’afany de compartir, però, l’artista vol oferir uns tallers als alumnes de les escoles i també connectar amb altres artistes locals amb la intenció «de fer comunitat».

Realitat virtual per convertir-se per un dia en fabricant de sants a Olot

Promoure l’art veneçolà

Rosa Gabriela Chávez segueix mantenint família i amics a Veneçuela, un país «que ha viscut moltes transformacions», on diu que ara «ja es pot caminar sense por» i on gestiona una residència d’art, El Avispero, que té ganes de reactivar «per promoure l’art veneçolà».

Subscriu-te per seguir llegint