Selma Bruna: «Més que un estil, el que agermana el disc és el cor, és un teixit que ho empasta tot»

A vegades els somnis es compleixen, algunes persones es marquen metes petites per anar fent de mica en mica i d'altres son més ambicioses, volen anar a tot o res. Per a Selma Bruna, cantant i component del trio musical Marala, tirar endavant un dels projectes que tant anhelava ha estat un procés en què la indecisió jugava un paper molt important. «Soc una persona que valora la continuïtat i el que és quotidià, a vegades tenia por de provar el que és nou i alhora volia moure'm», explica l'artista de Sant Cugat del Vallès quan parla del llançament del seu primer disc en solitari, Dorsal. «Des de 2017 tenia pensat fer un projecte així i aquest 2023, ja és aquí», diu, i afegeix que «ha estat un canvi, això de fer una cosa en solitari, però gravar un disc sempre és un esport de risc. Formar part de les Marala també requereix un esforç i compromís, només ha canviat el grau de responsabilitat». 

La cantautora de Sant Cugat del Vallès arriba aquest diumenge a les 13 h a la sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols per presentar el seu projecte en solitari en el marc del cicle Delicatessen, del festival de la Porta Ferrada. «Es tracta d’una música tranquil·la, per estar atent, la meva intenció és que sigui impactant i a la vegada dolça», diu. Aquesta és una petita part del que es pot esperar del concert, però no es pot deixar de costat una de les parts més importants i representatives de l’artista: la coral i la polifonia. «Al concert de Sant Feliu de Guíxols hi serem jo i el meu germà Iker, no puc portar tothom qui ha participat en aquest darrer projecte, però sonaran, sens dubte».  

Cariño, d’una cita que va acabar sense petó al White Summer

«He format part d'un cor durant gran part de la meva vida, ho he viscut de manera molt natural i ara de gran he vist el que realment significa; és potència, unitat, cant...», explica Selma. La cantant va graduar-se del Taller de músics i com a projecte final va decidir fer un concert amb cançons pròpies en el qual integrava un duet i la coral. «Vaig tenir la sensació que havia de posar-me en el meu hàbitat natural per fer una bona feina, quan componc imagino polifonies i amb tot el meu bagatge, no puc entendre l'art en solitari», diu.

És per aquest motiu que per fer el seu primer disc Dorsal també va decidir muntar un cor, tot i no n'és la part principal, n'és l'essencial. L'artista va buscar gent que no fos professional, entre els quals hi ha amistats de la infantesa o familiars, com també les dues altres membres de Marala; Sandra Monfort i Clara Fiol, d'entre altres. «Per sorpresa, em vaig deixar anar, acostumo a ser molt curosa i perfeccionista amb la meva feina», admet, i continua dient que «al final, es tracta d'un àlbum per desmitificar el cor, sona al que volia que sonés... a comunitat, a memòria històrica i a festes de poble». La santcugatenca assegura haver-se deixat anar, però amb un control i direcció que la coral demana.

Quan parla del nom del seu darrer disc, es posa en la pell de la part d’ella que va passar per un moment dur de la seva vida i que va trobar poesia en una paraula: «Dorsal, així és com es denomina a la part més baixa de l’escala del sistema nervós autònom, és la que funciona per no col·lapsar, l’objectiu en aquesta capa és la supervivència». I no només es volia referir a això, sinó que hi ha un doble significat, «també volia fer referència a l’esquena, als petits ossos que formen la columna, que en aquest cas seria la coral». Així es pot veure com de rellevant n’és aquesta faceta que conforma la seva vida de cantant, fet que també es pot veure quan parla de l’estil de l’àlbum, «més que un estil, el que agermana el disc és el cor, és un teixit que ho empasta tot. Hi ha des de música tradicional fins al pop o música d’autor».

Pel que fa a lletres Selma assegura que també es toquen diferents temàtiques, gairebé sempre des de l'abstracció, però tampoc és la part a la qual diposita més importància. «Amb Marala tenim Jota de morir, en la que clarament parlem del concepte de la mort, a Dorsal hi ha de tot, potser el que reivindico més és l'acompanyament de les persones que estan passant per moments durs», puntualitza, però, no obstant això, assenyala que no vol ser un disc dens i trist: «si l'escoltes sense aprofundir, és prou lluminós».

Subscriu-te per seguir llegint