Rodrigo Cuevas, folklore i transgressió per posar a prova els malucs

Va prometre posar les pelvis "a punt de neu" i una festa no apta per "als policies de la romeria", és a dir, els que no ballen i només miren i xafardegen, i va complir amb escreix. Rodrigo Cuevas, la diva del folklore asturià, va compartir una nit explosiva al festival de la Porta Ferrada amb Baiuca, una formació gallega amb qui l'uneix la mirada lliure i sense prejudicis cap a la tradició, i va fer botar el públic del Guíxols Arena al ritme d'una música que posa a la coctelera el llegat musical de la seva terra amb l'electrònica i el cabaret per celebrar "tot allò que hem donat per fet i que no hauríem de donar per segur, com la llibertat".

Vestit de negre, amb transparències, serrells i lluentons, el cantant i performer va aparèixer entre el públic, saltant de cadira en cadira vano en mà, per recórrer la platea entonant Baixando yo pe l'aldea.

Amb els 750 espectadors que eren a Sant Feliu de Guíxols ja drets, va continuar amb Más animal i Allá arribita una actuació en què va lluir els seus dots escènics, molta ironia i referències rurals amb aires contemporanis, a més d'un català "de piscina", com el va definir ell mateix, més que correcte.

Va fer una crida a celebrar la llibertat, el paisatge, els amics i fins i tot la xafogor, una calor que el va animar a fer un petit estripis tot versionant El meu avi va anar a Cuba, havanera tunejada amb gràcia que tornaria a recuperar al final del concert.

Cuevas va construir el repertori bàsicament amb les cançons del seu proper disc, Manual de romería, que no sortirà fins a finals de setembre, i va despertar furor amb un estil personalíssim i transgressor que rebenta la cotilla del purisme musical.

A Sant Feliu van sonar Valse, que va "deixar" com a vals de boda a dues assistents que es casaran aviat; la hiperballable Casares i Dime ramo verde, un cant a la diferència compost a partir de la seva experiència com a víctima d'assetjament escolar.

Demanant a la platea que ballés fins a "lesionar-se", "col·lapsar l'hospital per posar-se pròtesis de maluc i genoll" i, fins i tot, "acabar amb els lligaments creuats per terra", va continuar posant llenya al foc al ritme de Cómo ye?! i Xiringüelu, dues cançons especialment celebrades.

Amb Resaca, interpretada de nou lluny de l'escenari, entre les cadires i els mòbils dels espectadors, es va acomiadar per pocs segons.

Va reaparèixer per als bisos amb nou vestuari, un vestit vermell de folklòrica, per fer Rambalín, l'homenatge a la icona del transformisme a Xixón; Muiñeira para a filla da bruxa i Romería.

La barreja de panderetes, cantigas, meigas i cultura de club que proposa Baiuca li van prendre el relleu en la segona part del programa doble.

Meigallo, Lavandeira o Luar van fer que l'auditori continués la festa, acabant de posar a prova les articulacions, com havia pronosticat Rodrigo Cuevas, que va tornar a sortir a escena per unir-se als bisos de Baiuca, Vaqueiras i Veleno.

Subscriu-te per seguir llegint