Quan Sorolla va pintar Lloret de Mar

Una sèrie de visites teatralitzades, que tindran lloc els diumenges de setembre i el primer d’octubre, permetrà conèixer el procés de creació de la pintura «Catalunya», també coneguda com «El Pescado», en la qual el pintor valencià va recrear l'entorn idíl·lic de la cala de Santa Cristina

L'actor lloretenc Joan Roma Ortiz (esquerra) es posarà en la pell del pintor valencià.

L'actor lloretenc Joan Roma Ortiz (esquerra) es posarà en la pell del pintor valencià. / DANI REYES

Albert Cornellà

Albert Cornellà

«Santa Cristina és una meravella. Grans pins sobre el turó, amb esculls clars de color, sobre un mar de blau i verd». Amb aquestes paraules, escrites en una carta dirigida a la seva esposa, Clotilde García del Castillo, Joaquim Sorolla (València, 1863 -Cercedilla, 1923) descrivia fa més d'un segle la cala de Santa Cristina de Lloret de Mar. Tal va ser la bona impressió que el pintor valencià va tenir en trepitjar aquest paratge que no va dubtar a immortalitzar-lo amb Catalunya, també conegut com a El pescado, un oli de 1915 que mostra un típic mercat de peix del barri de la Barceloneta de Barcelona, tot i tenir com a teló de fons un dels espais més emblemàtics de la Costa Brava. Lloret de Mar sempre ha tret pit d'aquest vincle amb un dels grans referents del moviment luminista i el pròxim mes de setembre anirà un pas més enllà amb una sèrie de visites teatralitzades que es duran a terme tots els diumenges del mes de setembre i el primer d'octubre.

La visita, que compta amb la col·laboració de l'Obreria de Santa Cristina, vol donar a conèixer el procés creatiu i les vicissituds de l'artista fins a trobar el paratge de Santa Cristina de Lloret de Mar com a teló de fons de la seva pintura, un encàrrec de l'hispanòfil Archer Milton Huntington, que pretenia decorar a base de grans quadres la biblioteca de la Hispanic Society of America de Nova York.

Impulsada per la unitat de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Lloret i la Capital de la Cultura Catalana, aquesta visita té per objectiu «posar en valor Lloret», segons va assegurar dijous passat, en la presentació d'aquesta nova oferta de visites, la regidora de Patrimoni Cultural del municipi de la Selva, Marina Nicolás. Per la seva banda, l'alcalde de Lloret, Adrià Lamelas, va voler destacar que «és una proposta cultural que explica la nostra història com a lloretencs i a la vegada fa valdre la bellesa de la nostra població». Amb Sorolla a Santa Cristina també es vol commemorar el centenari de la mort del pintor aquest 2023.

L'actor lloretenc Joan Roma Ortiz serà l'encarregat de posar-se en la pell de Sorolla, qui explicarà als assistents les seves impressions sobre la cala de Santa Cristina i la història que el va portar fins a Lloret de Mar per pintar la seva obra. La producció i teatralització d'aquesta proposta va a càrrec de l'empresa cultural Amargura Cultura i el guió, basat en la correspondència del mateix pintor, és obra de Marina Garcia i Carbonell. Les entrades per assistir a qualsevol de les cinc visites programades ja es poden adquirir, per 5 euros, a través del web de Lloret de Mar.

De 1915 a 1993

Tot i que la pintura de Sorolla, un llenç a l'oli de tres metres i mig d'alçada per gairebé cinc d'amplada, està datada de 1915, no va ser fins al 1993, ara fa tres dècades, quan el lloretenc Sebastià Ruscalleda va identificar-ne el paisatge. «Soc fill de pescador i un dia observant el quadre, em vaig adonar que aquell paisatge podria ser la cala de Santa Cristina» va explicar Ruscalleda, que va confirmar que el paisatge d'aquell oli era el de la cala de Santa Cristina després de revisar la correspondència de Joaquim Sorolla amb la seva esposa.

Aquesta no és la primera vegada que Lloret de Mar ret homenatge a un dels seus visitants més il·lustres. De fet, el 2015, coincidint amb el primer centenari de la pintura, l'Obreria de Santa Cristina va organitzar un acte de record que va incloure una performance de l'artista local Josep Maria Barba en la qual, simulant ser Sorolla, va pintar una reproducció del famós oli, mentre que des de l'Obreria, es va voler homenatjar la visita centenària, col·locant una corona de llorer al mirador Sorolla.