Marco Mezquida: «Els clàssics sempre tenen noves relectures, mai no caduquen»

Marco Mezquida és un pianista i compositor versàtil que beu de múltiples estils a l’hora de crear i interpretar. Amb aquest esperit obert, la proposta que li va fer la Schubertíada d’oferir un recital reinterpretant obres de Schubert el va seduir. El resultat es copsarà dissabte, a les nou del vespre, a la canònica de Vilabertran.

Entre els concerts i viatges d'aquest estiu, però, el menorquí es pren una pausa per estar amb el seu fill, aquell que li ha inspirat el seu darrer treball, Letter to Milos. 

Erika Baikoff, una nova jove promesa per obrir la 31a Schubertíada de Vilabertran

Tot i la seva joventut, acumula una trajectòria infatigable amb projectes molt interessants. El camí ha estat com l’imaginava? 

No m’esperava tanta activitat, certament, però també ho és que des que vaig sortir de Menorca als divuit anys sentia que tenia molta energia i ganes de menjar-me el món, com aquell qui diu. I,d’alguna manera, és el que he anat fent tots aquests anys d’activitat que ha anat in crescendo, la demanda i l’interès dels companys i la gent ha anat a més. Doncs és aquest un moment molt dolç perquè als meus trenta-sis anys visc de la música plenament, de fer concerts, de rodar pel món, dels meus discs i projectes més personals com a creador, i això és un grandíssim honor si veiem com està el món. Estic molt feliç de poder-m’hi dedicar.

I amb projectes molt personals.

Cada projecte, cada concert, intentem que sigui el més especial i bonic possible.

Compositor, improvisador, intèrpret. Alguna altra faceta per explorar?

Aquestes són a les que m’he dedicat en major entrega, però es poden afegir més coses. Els americans parlen del bandleader per diferenciar les persones creadores de projectes. I, d’alguna manera, jo també m’hi considero, una persona que no només crea, sinó que fa els seus propis cd’s, les pròpies bandes, soc el líder de les formacions on comparteixo amb gent molt potent. Així vas sumant projectes i la llista és generosa amb artistes diversos que, entre ells, no es tocarien massa com Chicuelo, Andrea Motis o Salvador Sobral, d’estètiques variades o del món de la lliure improvisació, que m’agrada molt, del jazz o la clàssica, de trobar la manera de poder-los unir.

Què el porta a abordar tots aquests estils: el desig d’experimentar, d’enriquir-se i omplir de més colors la seva música? 

Exacte, no ho podries dir millor. Com més experiències un viu i més comparteixes, més músiques diverses i moments profunds afegeixes en tu. Tot suma. Intento que el meu ventall musical sigui el més ric i dinàmic possible i, a la vegada, que tot tingui el meu segell com a artista, com a persona que en el segle XXItroba la seva veu.

En la seva música, les fronteres entre estils semblen diluir-se.

Cert, és el meu objectiu, que la música sigui música i que, a partir d’aquí, un músic inquiet amb curiositat i bona preparació pugui jugar amb música molt diversa. En aquest cas, amb Schubert, o anteriors, a partir de música de Ravel, Beethoven, Bach. Són reptes preciosos que m’han apropat a la música clàssica des de la música moderna. Tot i haver estudiat clàssica des de jove, no m’hi dedicava tant a la interpretació en aquest camp. En canvi, m’han demanat que faci les meves pinzellades i els meus quadres a partir de la música d’aquests compositors i això també és un gran honor perquè és Marco reinterpretant.

Parlem del concert que oferirà a Vilabertran. L’ha titulat Schubert redescobert.

És una proposta del festival, un repte i una curiositat que ells tenien, a veure com sonaria Schubert en les meves mans. Volien que els despentinés amb una mica de les meves revisions a partir de música de Schubert, sigui a piano sol o alguna picada d’ull a la simfonia Inacabada i diversos lieds, perquè era un gran compositor de cançons.

Què l’atrau de Schubert?

La seva finor i manera de crear melodies i de com les lliga amb un text. L’art de fer cançons no és una cosa fàcil, s’ha de tenir una espècie de do per la melodia, el lirisme i el bon gust, tres coses que en el món de Schubert hi estan ben presents: tant el bon gust en la construcció formal, la bellesa de les melodies, en les harmonies, com lliguen les paraules i la música. Ell va fer més de sis-centes cançons, quin mestre tan prolífic, de treure idees. En el meu cas, estaré a piano sol, la paraula no hi és, però d’alguna manera vull agafar alguna d’aquestes cançons i passar-les al meu territori, reharmonitzar-les, canviar el ritme, jugar, improvisar a sobre.

Schubert és un clàssic. Cal seguir tocant-lo i reivindicant-lo?

Sens dubte, els grans clàssics sempre són més moderns que alguns dels contemporanis, perquè la seva obra ha transcendit, s’ha potenciat i cuidat, s’ha descobert i redescobert i d’alguna manera festivals com aquest li rendeixen culte anualment. Sembla un clixé, però no ho és, els clàssics sempre tenen noves relectures i possibilitats, per això, d’alguna manera, mai no caduquen.

Aquesta proposta li coincideix amb la presentació del seu darrer disc a trio i com a compositor, Letter to Milos.

Sí, hi hem posat molta energia i ens està donant moltes alegries, és molt exigent, però la gent l’està gaudint molt.

Tots aquests salts d’estil deuen requerir-li concentració.

Sí, i, sobretot, una capacitat de canviar de repertori gran. La veritat és que estic acostumat i m’agrada molt. Ha sorgit així, a mesura que un té més ventall.

Subscriu-te per seguir llegint