Una «matrioixca» teatral amb els nazis refugiats a l’Argentina

L’argentí Mariano Pensotti torna al festival Temporada Alta amb La obra, una «matrioixka» teatral sobre «els estrats de violència» que formen la societat actual a partir dels nazis que van buscar refugi a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial. La peça, que es veurà dissabte i diumenge a El Canal de Salt, també fa referències als conflictes recents a l’Orient Mitjà, per la qual cosa la situació actual a Gaza «li dona una capa més de sentit», segons el director.

I és que, tot i que La obra no fa cap referència directa a la guerra entre Israel i Palestina, sí que incideix «en les capes de violència històrica que formen el present».

Pensotti planteja «una barreja entre realitat i ficció» per explicar la història de Simon Frank, un polonès d’origen jueu que emigra a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial. S’instal·la en un petit poble a uns 200 quilòmetres de Buenos Aires i comença a treballar en una gran obra de teatre, amb seus veïns com a actors, per explicar a l’escenari com era la seva vida a Varsòvia abans del conflicte.

«Tot això es desenvolupa des dels anys 60 fins al 2000, quan es descobreix que Frank no era qui deia ser i apareix en escena un director de teatre de l’Orient Mitjà interpretat per l’actor sirià Rami Fadel Khalaf que viatja a l’Argentina per investigar sobre aquesta obra i convoca els actors originals perquè recreïn l’experiència de participar-hi», explica Mariano Pensotti sobre aquesta «obra sobre una obra» que considera el primer «documental ficcional» de la seva companyia, Grupo Marea.

De totes maneres, però, el director i dramaturg especifica que «el 90% és ficció», tot i que inspirant-se en qüestions reals, ja que a la companyia li semblava contrastar dues idees: que l’Argentina va ser un dels països que més nazis va acollir després del conflicte i al mateix temps, és el té la comunitat jueva més gran de l’Amèrica Llatina. «Això va generar unes tensions ocultes que encara perduren», diu.

El punt de partida del projecte és la fascinació que Pensotti sent des de fa temps per un lloc que es diu Nova Jerusalem, al Brasil, on es representa la Passió de Crist «amb més de cinc-cents actors que són habitants d’aquest poble i això acaba modificant les seves vides».

Tot aquest «caldo de cultiu» genera un espectacle que té a veure «amb una certa idea del món com a teatre, com a representació» i més diu, si es té en compte que «molts nazis refugiats interpretaven un personatge, perquè s’inventaven una biografia i actuaven fins i tot davant els seus familiars».

Pel que fa a l’escenografia, es tracta d’una paret que gira, perquè segons el seu autor, La obra «té a veure amb com fer visible el que roman ocult». Per això també recorre a «les pintures de Velázquez, per com situa l’espectador en el punt de vista».

«Allò central no és el que està en primer pla sinó el que queda en segon terme, és com si la cosa més important sempre estigués velada», assegura l’argentí, un habitual del festival.