«Hem de passar per la vida divertint-nos, però amb compromís»

 Josemi Carmona (exKetama) actúa divendres vinent, dins del festival FlamenGi, al Teatre Mundial de La Bisbal, amb Javier Colina i Bandolero. Els tres músics s’uneixen un cop més per a presentar «Vida», el tercer lliurament del projecte que els va aplegar 

Algú que du el cognom Carmona ha de ser músic per força? 

La veritat és que n’hi ha ben pocs a la família que no siguin músics. Però absolutament tots estimem la música.

Quan era petit, casa seva devia ser un no parar.

Vaig començar a tocar la guitarra als quatre anys, de fet m’ho han dit, jo ni ho recordo. Jo sempre dubto de les meves decisions, va ser una sort que aquesta la prengués de tan petit, o ara encara estaria pensant què fer amb la meva vida.

Vaig començar a tocar la guitarra als quatre anys, de fet m’ho han dit, jo ni ho recordo

Era com tenir un conservatori a casa?

El meu pare apareixia per casa després de tocar, amb Camarón, El Rubio, la Genara... Jo era al llit i sentia els meus pares de juerga, i m’aixecava i els escoltava. Allò era com una universitat del flamenc. A les festes és on millor s’aprèn el flamenc, allà hi ha l’essència.

Recorda algun dia que no hagi tingut la guitarra a les mans? 

Tinc guitarres per tota la casa: a l’habitació, al sofà... En tinc sempre alguna a mà. I que consti que no sóc un boig de la guitarra, avui en dia hi ha gent a un nivell tan alt de tècnica i compromís, que més que estudiar, ara em limito a tocar. I buscar la meva manera d’explicar les coses.

En Landero explica que el dia que va sentir a la ràdio un jove que es deia Paco de Lucía, va decidir deixar de tocar.

(Riu) Al meu oncle li va passar una cosa semblant. En una festa ballava en Farruco, i quan li tocava ballar a ell, va agafar una guitarra i va tocar. Per no ballar. I ja no va deixar anar mai la guitarra. El respecte que imposen aquests genis és així.

Avui en dia hi ha gent a un nivell tan alt de tècnica i compromís amb la guitarra, que més que estudiar, ara em limito a tocar

Ara presenten «Vida». Què és la vida?

La vida és una cosa maca, però alhora és difícil. Hem de mirar de passar-hi divertint-nos, però amb compromís. Respectant l’altra gent i estimant molt.

Sabem viure?

Estem perdent valors importants. El món està boig. Veig les notícies i tinc la impressió que la humanitat no ha après res. L’altre dia les veia mentre dinava i em vaig posar malalt i tot. Per sort, la gent és millor que els dirigents.

A veure si amb l’edat s’està tornant més sentimental. 

Pot ser, pot ser. Els músics ja solem ser sensibles.

El món està boig, veig les notícies i tinc la impressió que la humanitat no ha après res

A quina música li sona, Espanya?

Ara mateix pot sonar a qualsevol. M’agradaria que sonés a flamenc, però no per xovinisme, és que em sembla una música tan important que s’ha de posar en valor. Se li dóna més valor a fora que aquí. Aquí, si li dius a algú que ets músic, et pregunta «i de què treballes?».

Doncs divendres du el flamenc a l’Empordà, ni més ni menys.

A Catalunya sempre hi ha hagut afició al flamenc. A l’època de Ketama hi fèiem uns bolos de puta mare. A Catalunya s’aprecia l’art, segurament és de les zones més cultes d’Espanya.

Encara s’enfaden i el critiquen, els puristes del flamenc, perquè fa fusió?

Em penso que ja se n’han avorrit (riu). Els hem guanyat la partida. S’ha de posar el nom adequat a les coses, el flamenc-fusió ve del flamenc.

A Catalunya s’aprecia l’art, segurament és de les zones més cultes d’Espanya

A la seva edat encara aguanta juergas flamenques?

Joé, no fa gaire en vam muntar una amb el Farru, el Chaboli, el Tomate, el Piraña, jo... Feia molt que no m’ho passava tan bé. Ho vaig disfrutar. 

Fins a quina hora?

Fins a les set del matí. Però després vaig estar dos dies al llit. Coses de l’edat...

Subscriu-te per seguir llegint