Temporada Alta viatja als orígens de l’audiovisual amb una llanterna màgica

El festival s’uneix a la celebració dels 25 anys del Museu del Cinema amb «El caçador d’imatges», una proposta de l’il·lusionista Sergi Buka amb aparells i plaques originals del segle XVIII i XIX

L'il·lusionista Sergi Buka interpreta un cèrvol amb les mans a partir d'una font de llum

L'il·lusionista Sergi Buka interpreta un cèrvol amb les mans a partir d'una font de llum / Aleix Freixas / ACN

Alba Carmona

Alba Carmona

El festival Temporada Alta s’uneix a la celebració del 25è aniversari del Museu del Cinema de Girona amb un viatge als orígens dels espectacles audiovisuals. La llanterna màgica, les ombres xineses, les fantasmagories i l’il·lusionisme seran els protagonistes de El caçador d’imatges, una proposta de l’il·lusionsista Sergi Buka que es veurà diumenge a l’auditori del Centre Cultural La Mercè.

Buka fa servir dues llanternes màgiques de l’època victoriana i plaques originals de finals del segle XVIII i principis del XIX per explicar la història d’un personatge que busca una imatge que el va captivar. El recorregut arrenca a la prehistòria, quan els xamans ja jugaven amb les llums i ombres a les cavernes, i a poc a poc hi incorpora elements fins a arribar als aparells que van començar a projectar imatges en moviment, abans de la invenció del cinema, i al nostre temps, ja totalment dominat per la imatge. 

L’il·lusionista barceloní fa anys que treballa amb llanternes màgiques, aparells previs a la invenció de la fotografia que oferien escenes d’una realitat poc coneguda pel gran públic, com ara paisatges exòtics, i permetien explicar històries senzilles amb l’ús de la llum i les ombres. Els va descobrir fa més de dues dècades en la seva primera visita al museu gironí, i des de llavors, ha anat recopilant plaques originals, pintades a mà, que ara li han permès gestar un espectacle «molt poètic tant pel que fa al text com en la part visual, amb un ritme molt pausat per gaudir de la imatge».

Les plaques que fa servir evoquen ciutats llunyanes, el moviment dels astres i tot un món d’ombres que sovint es projectava sobre fum: «era la manera que els mags del segle XIX feien venir el món del més enllà per sorprendre l’espectador, fent aparèixer dimonis i fantasmes amb la llanterna com a truc».

Algunes de les peces que es projectaran en aquest espectacle són estàtiques, però també n’hi ha moltes en moviment gràcies a diversos vidres superposats.  

La tècnica del segle XIX

Sergi Buka és l’intèrpret i dramaturg de El caçador d’imatges -peça coescrita amb Ramon Mayrata-, que compta també amb música original de Jordi Sabatés i Ramon Calduch.

«Els espectacles de llanterna màgica molt habituals abans del cinema i hi ha constància que al Teatre Municipal de Girona se n’havien fet bastants, però actualment hi ha poquíssimes persones a Europa que sàpiguen fer servir la mateixa tècnica del segle XIX», assenyala el director del Museu del Cinema, Jordi Pons, que subratlla que en la sessió de diumenge, «tan sorprenent serà el que es projectarà com la manera de fer-ho».

Coincidint amb la commemoració del seu primer quart de segle, el Museu del Cinema acaba d’estrenar una nova guia, un llibre il·lustrat amb imatges dels principals objectes de les col·leccions, els més emblemàtics i els més excepcionals, per mostrar la diversitat del fons. Amb fotografies de Josep Maria Oliveras i textos de Jordi Pons i Montse Puigdevall , la guia contextualitza tots aquests objectes dins la història del precinema i del cinema dels orígens.

A banda de ser un inventari de les peces que preserva i difon l’equipament, la guia posa en evidència el valor, des d’un punt de vista patrimonial, històric i cultural, de les col·leccions que conserva el museu i la seva lectura permet comprendre l’origen de la nostra cultura audiovisual.  

Està disponible en català, castellà, anglès i francès i conté la descripció i la imatge de 301 objectes, dels 60.000 elements relacionats amb el setè art que integren el patrimoni del museu i que van més enllà de la col·lecció Tomàs Mallol, l’origen de tot plegat