El Cant de la Sibil·la guanya múscul: la fi del món s'anunciarà quatre vegades des de la Catedral

El cant profètic de la Sibil·la ha tornat amb força a la Catedral de Girona: tres anys després de la recuperació de la tradició medieval, enguany la fi del món s’anunciarà fins a quatre vegades per Nadal des de la seu. El Cant de la Sibil·la, que va tornar al temple el 2021 de la mà de la Capella Polifònica de Girona i la seva branca infantil, GiroNins, es consolida i guanya múscul, estrenant dues funcions per a escolars i una doble sessió per al públic general aquest divendres. 

Uns 700 alumnes de primària i secundària han obert aquest dimarts la tercera edició del Cant de la Sibil·la. Per primera vegada des de la reinstauració de la cita nadalenca, els organitzadors s’han avançat al concert habitual amb dues sessions per a escoles i instituts de la ciutat. 

Hi van participar els mateixos músics i solistes i la posada en escena ha estat igual que la del dia 22, amb algunes modificacions per adaptar-la al públic escolar, que ha pogut treballar prèviament a classe la novel·la juvenil il·lustrada Sibil·la i l’espasa de la fi del món, de Mar Bosch i Emma Pumarola, coeditada per Ficta i la Capella Polifònica de Girona.

Evitar la fi del món entonant el cant de la Sibil·la des de Girona

I és que la Polifònica de Girona i la coral GiroNins són els impulsors de la recuperació des de l’any 2021 del Cant de la Sibil·la a la Catedral, segons la lletra i la música consignades a l’Ordinarium Sacramentorum secundum laudabilem ritum Diocesis Gerundensis imprès el 1550. 

La cita suma adeptes any rere any i aquest Nadal se’n faran dues sessions gratuïtes divendres: les 400 entrades de la primera (18.00) es van exhaurir en tres dies i per a la segona (19.30), en queden poques.

Tal com es feia a l’època, és una criatura qui encarna el paper de la Sibil·la i anuncia la fi del món amb un cant que s’ha anat transmetent de forma oral generació rere generació i que, amb la seva prohibició al segle XVI, es va anar perdent excepte en alguns temples de Mallorca i l’Alguer. 

La declaració com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la Unesco el 2010 va suposar un punt d’inflexió per revifar la Sibil·la i ara són diversos els pobles i ciutats que acullen aquesta representació nadalenca. 

En el cas de Girona, un cantaire de GiroNins -Ariadna Marí o Miquel Xirgu, segons la sessió- interpreta el rol principal acompanyat per la Capella Polifònica, la Cobla Ministers de Girona i l’orgue de Pau Riuró, tots dirigits per Martí Ferrer.

Després del Cant de la Sibil·la, el cor, els músics que acompanyen el cant i el públic assistent canten nadales tradicionals catalanes de forma conjunta i participativa. Aquest any, s’hi estrenaran les versions de les nadales que el compositor Josep Ollé i Sabaté ha escrit expressament per a l’esdeveniment per encàrrec per la Capella Polifònica de Girona.

Altres temples gironins on aquest Nadal es podrà sentir el Cant de la Sibil·la són Santa Maria dels Turers de Banyoles (24 de desembre), on la companyia Cor de Teatre va recuperar la tradició l’any passat adaptant el manuscrit que mossèn Constans va descobrir a la parròquia del Torn, la versió més antiga que es conserva en català; l’església de Sant Esteve d’en Bas (23 de desembre), a càrrec de Laura Plasència i Pere Pau Ximenis i a l’església de Santa Maria dels Socors d’Hostalric (30 de desembre) amb 4 Notes Club i el Quartet Terratrèmol. 

Banyoles recupera el Cant de la Sibil·la i Girona el consolida