Edmon Roch: «Penso sempre a fer les pel·lícules que jo voldria veure»

Edmon Roch, productor gironí nascut el 1970, és el convidat del l’episodi número 25 del podcast Girona Valley, impulsat per Diari de Girona i l’agència de comunicació digital La Factoria per a promoure les idees, la innovació, el talent i l’empresa a lles comarques gironines. En conversa amb Eduard Batlle, Roch analitza la seva última producció al cinema Saben aquell dedicada a recuperar la figura de l’humorista barceloní Eugenio i alhora per fer un viatge en el temps i «recordar la meva infantesa i mantenir els meus records dels anys vuitanta». Entre altres projectes, aquest cineasta, empresari -Ikiru Films és el nom de la productora- i apassionat de la gran pantalla ha produït pel·lícules com El niño, Tadeo Jones i Las leyes de la frontera, entre altres. «M’agrada explicar bones històries», reconeix.

Parla amb passió pel cinema i li agrada mirar-se’l com espectador, ja que admet que vol produir les pel·lícules que a ell li agradaria veure. I com que és molt inquiet i té assumit el seu rol com empresari, reconeix que quan encara el pot veure Saben aquell als cinemes, ja té una dotzena de projectes en producció. «El que intentem que no coincideixin mai són els rodatges. I el que més m’agrada i és l’etapa més bonica i preciosa és la preparació: és quan poses totes les peces que faran que després es pugui fer la pel·lícula que acabaràs realitzant». Sempre vol ser als rodatges dels seus films perquè «No entenc no ser-hi. És on passen les coses!».

Li agrada envoltar-se de persones «millor que jo i això és un privilegi per a mi». I en relació amb els rodatges i com es veu el cinema per dins, Roch destaca que «és un ofici molt creatiu» però que també té aspectes de molta tensió per la il·lusió de tota la gent que hi ha al darrere perquè tot surti molt bé. «Si una persona falla, després falla tot», admet.

I com empresari, no pot oblidar els beneficis que ha de tenir la seva productora Ikiru Films, amb seu a Barcelona, en pel·lícules com l’última dedicada a l’Eugenio. I alhora també, en temps que el cinema ha de conviure amb les plataformes digitals de pagament, tot i que la seva fascinació pel cinema el fa defensar la gran pantalla. «En l’àmbit de desconnectar i d’entrar a dins de la història que t’estan explicant, no és el mateix que amb una plataforma.» I per això, pensa que l’experiència d’anar al cinema no es pot descuidar mai» perquè l’espectador pugui emocionar-se i sentir el valor d’una experiència «molt més poderosa i molt més perdurable».

Li agrada sentir-se afortunat i amb vista el futur li agradaria molt produir la «ficció de Garbo», tot i haver elaborat ja un documental titulat Garbo, l’espia (L’home que va salvar el món). Joan Pujol i García (Barcelona, 1914 - Caracas, 1988), de nom en clau britànic «Garbo» i de nom en clau alemany «Arabel», va ser un agent doble que va desenvolupar un paper clau en l’èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial. «És un dels meus grans projectes que està al calaix entre altres, però que encara no he estat capaç d’aixecar i finançar. Fer una ficció a nivell mundial per explicar la història d’en Joan Pujol seria un gran plaer», avança.